De les Borges Blanques a GuimeràDe les Borges Blanques a Guimerà

De les Borges Blanques a Guimerà

Etapes

Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
42,9
Durada (h)
3h 30'
Desnivell positiu (m)
510
Desnivell negatiu
660
Senyalització
No
Marca Turística
Terres de Lleida
Descarrega el mòdul GPS
Mapa
Descripció

L’etapa discorre per les comarques de les Garrigues i d’Urgell en direcció a llevant. Bona part de la comarca de les Garrigues ocupa un altiplà sobre la conca del Segre. No ha disposat de facilitats de rec, tot i que en els propers anys hi arribarà l’aigua procedent del magne projecte Segarra-Garrigues. Amb tot, un clima i un sòl singulars donen lloc a la denominació d'origen d'oli més antiga de l’estat espanyol (1975). Va ser certificada per la Unió Europea com a denominació protegida (1996). Rigorosos controls de producció i elaboració garanteixen la qualitat del que, sens dubte, és un dels millors olis del món. En el primer tram, entre les Borges Blanques i Arbeca, s’utilitza el camí que flanqueja el canal d’Urgell, agradable i sovint ombrejat. En aquests entorns es conreua una varietat d’oliva petita, l’arbequina, extremadament gustosa i que produeix un oli de primeríssima qualitat. La part sud de la comarca d’Urgell, per on discorre l’itinerari, manté extenses zones boscoses clapejades, aquí i allà, de camps de cereals, masies i poblacions de gran bellesa.

0,00 km (288 m). Les Borges Blanques. Plaça del Terrall. Se surt de la plaça en direcció NE pel carrer d’Olivart. Deixant el carrer del Carme i la Casa de la Vila a mà esquerra, es continua pel carrer de la Font, es deixa a l’esquerra la carretera de Bellpuig i se segueix recte, al NE, pel carrer Santiago Russinyol que desemboca al costat del canal d’Urgell. Es continua endavant (E) en direcció a la via del tren.

1,10 km (283 m). Es creua la línia de ferrocarril, es passa el canal i, a l’altra banda, es gira a la dreta, a l’E, prenent el camí del marge dret, que no es deixarà fins a Arbeca.

3,85 km (293 m). Es creua la carretera C-233. Més amunt, el canal gira a l’E. Es continua per la pista de la banda N del canal.

6,85 km (303 m). S’és davant el camp d’esports d’Arbeca, que queda a l’altra banda del canal. Es continua cap al N.

7,33 km (303 m). Es gira a la dreta, a l’E, passant el pont i deixant el canal enrere. S’entra a Arbeca pel carrer Lleida i es desemboca a la plaça del Toll. Després de visitar Arbeca, on hi ha serveis i comerços de tota mena, es continua cap a l’E per l’avinguda dels Portals; al punt km 8,27 es gira al S pel carrer del Pou.

8,95 km (311 m). A l’alçada de l’avinguda de Vinaixa es gira a l’esquerra, cap a l’E-SE, i se surt de la població per una pista asfaltada que es dirigeix al S-SE.

13,23 km (393 m). Carretera L-2012, que se segueix cap a l’esquerra, a l’E, en direcció als Omellons.

14,20 km (375 m). Els Omellons. Se segueix la carretera en direcció a llevant, cap a l’Espluga Calva.

18,50 km (427 m). L’Espluga Calva. S’atravessa l’eixample urbà de la població per l’avinguda Catalunya. La vila vella queda al sud, a la dreta, enlairada i presidida pel seu castell. Al final del carrer, es gira a l’esquerra (N) en direcció a Maldà.

18,80 km (433 m). Immediatament després, davant del cementiri, es deixa la carretera i es gira a la dreta (E) seguint la pista asfaltada que, en suau pujada, du als Omells de na Gaia, població que ja pertany a la comarca d’Urgell.

24,55 km (537 m). Bifurcació davant dels Omells de na Gaia. Es continua pel trencall de l’esquerra deixant a mà dreta l’accés al poble.

25,28 km ( 595 m). Cruïlla amb la carretera L-220. Travessant la carretera, es continua recte (N) seguint la pista que, després d’algunes ziga-zagues, es dirigeix al N per fer cap a Vallbona de les Monges.

29,00 km (500 m). Carretera LP-2335. Es gira a l’esquerra (NO).

20.90 km (493 m). Vallbona de les Monges. Hi ha serveis i comerços. Cal visitar el monestir cistercenc i el nucli vell. L’itinerari segueix la carretera LP-2335 fins a Maldà i la L-201 fins al trencall de Nalec. Els dies festius, aquest tram (de 12,50 km) pot tenir trànsit dens. Un alternativa per pista de terra permet arribar a la població de Nalec amb tranquil•litat, però amb un xic més d’esforç (es descriu al final).

32,60 km (450 m). Sant Llorenç de Rocafort. Es deixa la població a mà esquerra i es continua baixant per la carretera.

35,60 km (420 m). Maldà. Es continua baixant fins a la carretera L-201 (km 36,15), que s’agafa en direcció E cap a Sant Martí de Maldà passant, abans, sobre el riu Corb, la vall del qual se seguirà fins a Guimerà.

38,15 km (408 m). Sant Martí de Maldà. Es continua per la carretera L-201 deixant, a la sortida del poble, a l’esquerra (N), la carretera LV-2021 que du a Tàrrega, capital de l’Urgell. Es continua per la L-201 en direcció E parant compte amb la circulació (en els propers quilòmetres dos trencalls a mà dreta permeten anar a buscar el camí de la variant entre Vallbona de les Monges i Nalec: punt km 39,10, accés al Vilet; punt 41,60, a Rocafort de Vallbona).

43,40 km (445 m). Trencall a Nalec. Es deixa la carretera L-201 i es gira a la dreta (S) en direcció a aquesta població. Just abans del nucli urbà (punt 43,95 km) es desemboca en una pista asfaltada. Per la dreta arriba la variant de Vallbona de les Monges. L’itinerari gira a l’esquerra (E) i surt a la carretera LV-2341, que se segueix cap a l’E en direcció a Ciutadilla. Es creua la carretera C-14 en el punt 45,30 km de la ruta i s’arriba a Ciutadilla superant una forta però curta pujada.

46,25 km (500 m). Centre urbà de Ciutadilla. Serveis i comerços. Cal visitar el nucli antic i, especialment, el seu magnífic castell. Se surt de Ciutadilla baixant en direcció N fins a trobar el camí vell de Guimerà, una pista de terra senyalitzada amb les marques blanques i vermelles del GR 3 que se seguirà en direcció E remuntant suaument el marge S de la vall del riu Corb..

50,50 km (500 m). Guimerà. Fi de l’etapa. Magnífic conjunt urbà i serveis de restauració, d’allotjament i comerç.

Variant entre Vallbona de les Monges i Nalec

0,00 km (495 m). Un cop s’ha entrat a Vallbona, la carretera gira al Nord. Immediatament (punt km 29,95 de l’itinerari), s’agafa un trencall asfaltat a mà dreta que puja fortament per dirigir-se als dipòsits d’abastament d’aigua de la població. Encara en pujada, es fa un revolt pronunciat al S, es gira a l’E i, als 400 m, es gira a l’esquerra en direcció als dipòsits tot deixant la pista que se’n va a l’E, senyalitzada com a GR 175 o Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya. Es deixen els dipòsits a l’esquerra; el camí, ara ja de terra, gira al N i torna a pujar amb força fins al pla del Teixidor.

0,84 km (545 m). Es deixa una pista a la dreta (E); abans s’ha deixat un trencall a l’esquerra que pujava directament des de l’accés als dipòsits. Al cap de 50 m es torna a deixar una desviació a l’esquerra (NO) i es continua recte, pujant en direcció N. Al poc s’acaba la pujada (pla del Teixidor) i comença un llarg descens fins al Vilet. Se segueix sempre la pista principal en direcció NO deixant alguns trencalls a banda i banda.

2,29 km (514 m). Se segueix recte al NO deixant una desviació a la dreta (N). El mateix es fa en els punts 2,60 km, 2,90 km, 3,28, km i 3,50 km. A partir d’aquí no hi ha possibilitat d’errada. Cal seguir la pista principal sempre al NO.

4,76 km (405 m). El Vilet. Carretera LV-2027. Es gira a la dreta (E), s’entra a la petita població, es gira al N passant pel davant de l’església de Santa Maria i es desemboca al carrer que voreja el poble pel nord, el camí de Roquefort, on es gira a la dreta (E). Es deixa el poble i es continua, ara en un tram de pujada, per la pista que du a Roquefort seguint sempre a l’E.

6,85 (423 m). Rocafort de Vallbona. Carretera LV-2016. Es gira a la dreta (S) i després a l’esquerra per situar-se en el camí de Nalec, al N de la costeruda població que mereix una visita detallada. Posteriorment, caldrà tornar a aquest mateix camí i continuar en direcció E, i NE, acostant-se al curs del riu Corb.

9,00 km (442 m) i 38,95 km acumulats des de l’inici de l’etapa. Nalec. Se surt a la carretera d’accés a Nalec que procedeix de la L-201 després de Sant Martí de Maldà, on es conflueix amb l’itinerari principal (punt 43,95 km), la descripció del qual caldrà seguir a continuació tenint en compte aquests 5 km justos de diferència entre ells.

Elements d’interès

Arbeca té aires de vila medieval, cal veure-hi el seu nucli antic, l'antic castell, ara mig en ruïnes, la plaça Major, la del Mercat i la de l'Església. També la Casa de la Vila, d'estil modernista, l'antic hospital; l'església de Sant Jaume, del segle XVII i la fortalesa ibera dels Vilars. A la Floresta, prop de l’itinerari, es pot veure el castell de la Floresta, l'església de Sant Blai, el pou de Gel dels segles XIV-XVI i el Museu de la Pedra. A l'Espluga Calba cal visitar el Castell dels s. XI i XII, també la nova Casa de la Vila, l'ajuntament, amb unes magnífiques voltes de pedra, l'església parroquial dedicada a la Immaculada Concepció, del s. XVIII i la Creu Grossa situada entre el terme de l'Espluga Calba i el de Maldà. A Vallbona de les Monges hi ha l'important Monestir de Santa Maria de Vallbona, un cenobi cistercenc femení fundat el s.XII. A prop, a Llorenç de Rocafort, destaca l'església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén, construïda el 1593. Ja a Maldà es pot visitar el castell medieval, l'església parroquial de Santa Maria i l'església romànica de Sant Pere. Rocafort de Vallbona és un poble aturonat cenyit per muralles. Cal visitar-hi el castell del segle XIII assentat sobre una roca peça en forma de semicercle rebaixat, mirant a ponent, de propietat particular, l’església de la Transfiguració i la magnífica creu de terme situada davant de l’església. En arribar a Ciutadilla es pot veure el castell medieval del segle XI o la casa molí del senyor de Ciutadilla. Poc més enllà es troben les restes del Convent de Vallsanta.

Finalment, arribant a Guimerà, interessant població declarada conjunt historicoartístic l'any 1975, s'hi troben l'església romànica de Santa Maria, amb un retaule d'alabastre de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí; i la torre de guaita del castell. És imprescindible passejar pels seus carrers.

El canal Segarra Garrigues regarà 77 municipis de les comarques de la Noguera, el Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues on habiten més de 200.000 persones i convertirà en regadiu 70.000 ha. El projecte de l'any 1959 no es va plasmar fins l'any 1999 a partir de l'increment de la capacitat de regulació del riu Segre amb els embassaments de Rialb i d'Albagés. 1115 milions d'euros de pressupost i quasi 85 km de conducció avalen una de les obres hidràuliques més grans afrontades mai a Catalunya.

Situació

Coordenades GPS X: 0.869434, Y: 41.521021
Fotos