Temple romà   (Imatge cedida per l'Oficina de Turisme de Vic)Temple romà (Imatge cedida per l'Oficina de Turisme de Vic)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 7: L'Esquirol a Vic

Etapes

Classificació de la ruta
Arquitectura, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
18
Durada (h)
5
Senyalització
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Esquirol, les, Masies de Roda, les, Castell de s’Avellana, Roda de Ter, Jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda, Plaça Major de Vic (accessible), Catedral de Sant Pere de Vic (accessible)
Descripció

En les dues darreres etapes, el Camí de Sant Jaume ha seguit el traçat del camí ral d’Olot a Vic.

En aquesta, es recorre la part final d’aquesta antiga via de comunicació. Es canvia, però, de paisatge i el caminant s’endinsa a la plana d’Osona fins a raure a la capital de la comarca, una ciutat plena d’història.

A l’inici del recorregut, en arribar a l’altura de Sant Martí Sescorts, apareix a llevant el monestir de Sant Pere de Casserres, alçat en un turó que presideix un meandre del Ter. Per arribar-hi cal desplaçar-se fins al Parador de Sau.

Seguint en paral•lel la carretera C-153, s’arriba a les Masies de Roda, un petit nucli urbà situat a un quilòmetre escàs de Roda de Ter. La població està localitzada bàsicament en masos, molts dels quals es remunten a l’edat mitjana. Als voltants del municipi hi ha les ruïnes del castell de s’Avellana, fortalesa de la qual només es conserven part dels murs, una escala i una torre. El castell està documentat del 1067 i fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1993.

El següent nucli de població que hom troba seguint encara la carretera és Roda de Ter. És situat al nord de la comarca d’Osona, en la proximitat del massís de les Guilleries i al costat mateix del Ter. A la riba del riu hi havia hagut molins fariners i paperers que funcionaven des de l’època medieval. Posteriorment, l’energia de l’aigua fou utilitzada també per la indústria tèxtil. A Roda de Ter nasqué Miquel Martí i Pol, el gran poeta i prosista. Una ruta promoguda per l’Ajuntament indica els principals indrets relacionats amb la seva vida i obra. També és originari de la vila Bac de Roda, heroi nacional que responia al nom de Francesc Macià i Ambert i que durant la Guerra de Successió comandava un grup de fusellers a favor de Carles III. El jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda és situat en un lloc privilegiat i estratègic sobre el Ter. En aquest indret trobem restes que pertanyen a l’edat del bronze (segle VIII aC).

Posteriorment, els poblats ibers successius aixecaren muralles, una de les quals encara és visible voltant el recinte. El jaciment és el segon Bé Cultural d’Interès Nacional d’aquesta etapa. El camí continua per un pont sobre el Ter i seguint la pista que passa prop de la Creu de Codines.

Un cop superada la carretera de circumval•lació de Vic, la pista creua l’històric pont del Bruguer i entra a la capital d’Osona. Vic, situada al bell mig de la plana, és el centre de les activitats comercials i culturals de la comarca. Els seus orígens es remunten al segle IV aC, quan fou fundada pels ibers. Amb la dominació romana la seva importància anà augmentant i durant el segle II es té constància de la construcció d’un temple al punt més alt de la ciutat. Després de ser dominada pels àrabs, la ciutat fou destruïda l’any 826.

La nova Vic va créixer al voltant de la catedral, el castell i el mercadal. Seu d’un important bisbat, de la mà de l’abat Oliba la ciutat s’anà desenvolupant dins el recinte emmurallat. Posteriorment, el moment de màxima esplendor de la ciutat coincidí amb la posada en marxa del seminari i de la Universitat Literària de Vic. Jaume Balmes, Antoni Maria Claret o Jacint Verdaguer estudiaren en aquest seminari. Vic posseeix un magnífic centre històric, que encara conserva l’estructura medieval i conté un ampli conjunt d’edificis d’interès artístic i arquitectònic. La plaça Major o del Mercadal és el centre neuràlgic de la ciutat. És una de les places porxades més grans i belles de Catalunya, amb moltes cases barroques i renaixentistes. És recomanable la visita en dimarts o dissabte per viure l’espectacle del mercat vigatà.

Pels voltants de la plaça Major hi ha diverses esglésies, com ara l’església i el convent de Santa Teresa, l’església barroca de Sant Felip, la dels Dolors o la de la Pietat. Però sens dubte l’edifici religiós més important de Vic és la catedral de Sant Pere. Al començament del segle XI el bisbe Oliba consagrà una primigènia catedral de planta romànica i tres naus que s’acabà de construir l’any 1064. Modificada al segle XIII, fou derruïda al XVIII per construir-hi l’actual, i només quedà la cripta de la catedral primitiva (redescoberta l’any 1943) i el campanar. L’edifici actual és el resultat de segles de transformacions. L’exterior es mostra neoclàssic, a excepció del campanar i la cripta, que són d’estil romànic llombard. A l’interior hi ha el retaule major d’alabastre, del segle XV, dedicat a la Mare de Déu i a sant Pere, obra de Pere Oller. Cal esmentar també les pintures murals de Josep Maria Sert, que daten del 1930, i la capella barroca de Sant Bernat. Adossat al mur de la nau s’obre el claustre gòtic, del segle XIV, en el qual s’observen uns grans arcs amb arabescos. Al claustre hi ha el panteó de Jaume Balmes (1810-1848), fill de la població. A pocs metres de la catedral hi ha el Palau Episcopal, en què cal destacar la sala de sínodes, que conté els retrats dels bisbes de la diòcesi de Vic. La ruta pel centre històric de Vic i pels seus monuments més emblemàtics disposa de materials i recursos específics per a persones amb dificultats auditives i amb mobilitat reduïda.

En les següents etapes, la cultura cedirà part del protagonisme a la natura. Fins a Manresa, el Camí Català de Sant Jaume passarà per boscos frondosos i petites viles.

En les dues darreres etapes, el Camí de Sant Jaume ha seguit el traçat del camí ral d’Olot a Vic. En aquesta, es recorre la part final d’aquesta antiga via de comunicació. Es canvia, però, de paisatge i el caminant s’endinsa a la plana d’Osona fins a raure a la capital de la comarca, una ciutat plena d’història.

A l’inici del recorregut, en arribar a l’altura de Sant Martí Sescorts, apareix a llevant el monestir de Sant Pere de Casserres, alçat en un turó que presideix un meandre del Ter. Seguint en paral·lel la carretera C-153, s’arriba a les Masies de Roda, un petit nucli urbà situat a un quilòmetre escàs de Roda de Ter. El següent nucli de població que hom troba seguint encara la carretera és Roda de Ter. És situat al nord de la comarca d’Osona, en la proximitat del massís de les Guilleries i al costat mateix del Ter. El jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda és situat en un lloc privilegiat i estratègic sobre el Ter i és el segon Bé Cultural d’Interès Nacional d’aquesta etapa. El camí continua per un pont sobre el Ter i seguint la pista que passa prop de la Creu de Codines. Un cop superada la carretera de circumval·lació de Vic, la pista creua l’històric pont del Bruguer i entra a la capital d’Osona. Vic, situada al bell mig de la plana, és el centre de les activitats comercials i culturals de la comarca. Vic posseeix un magnífic centre històric, que encara conserva l’estructura medieval i conté un ampli conjunt d’edificis d’interès artístic i arquitectònic. La plaça Major o del Mercadal és el centre neuràlgic de la ciutat, és una de les places porxades més grans i belles de Catalunya, amb moltes cases barroques i renaixentistes.

En les següents etapes, la cultura cedirà part del protagonisme a la natura. Fins a Manresa, el Camí Català de Sant Jaume passarà per boscos frondosos i petites viles.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos