Cràter del volcà Montsacopa al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.  (José Luis Rodríguez)Cràter del volcà Montsacopa al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. (José Luis Rodríguez)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 5b: Olot a Sant Esteve d'en Bas

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
7
Durada (h)
2
Senyalització
Marca Turística
Pirineus
Punts d'interès
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Olot, Les Preses, Sant Esteve d'en Bas
Descripció

Entre Girona i Sant Esteve d’en Bas, el Camí de Sant Jaume coincideix amb la Via Verda, un itinerari per a caminants i ciclistes que segueix el traçat de l’antiga via de tren que comunicava la capital del Gironès amb Olot. Així, l’existència d’aquesta ruta senyalitzada ha permès establir una variant del camí jacobeu que va a trobar la ruta principal des de la ciutat dels volcans. És un recorregut curt, però que permet admirar el feréstec paisatge muntanyenc de la Garrotxa.

Olot és dintre l’àrea protegida del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la més important de la Península Ibèrica i una de les principals d’Europa. La ciutat fou coneguda en altres temps pels tallers artesans dedicats a les imatges religioses, i també perquè era indret d’inspiració dels artistes aplegats en l’anomenada Escola d’Olot. Aquest moviment pictòric popularitzà un estil en què el paisatge de la comarca era el subjecte de composicions sovint bucòliques. Moltes de les raconades que serviren de font d’inspiració als artistes de l’època encara perviuen avui. És recomanable fer una passejada pel carrer Major, la plaça Major o la plaça de Clarà, a més del passeig de Blay, veritable centre vital de la ciutat. S’hi poden contemplar bells edificis modernistes, com la casa Gaietà Vila i la casa Solà-Morales, del segle XVIII, bellament restaurada per Domènech i Montaner els anys 1915 i 1916.

També trobem a Olot altres estils arquitectònics en construccions com el claustre del Carme, originari del segle XVII, o l’església de Sant Esteve, edifici neoclàssic construït al XVIII sobre una antiga església romànica destruïda pels terratrèmols del segle XV. Conté un museu parroquial molt valuós, on el visitant podrà trobar un quadre d’El Greco.

D’entre l’àmplia oferta cultural de la vila, cal destacar el museu i l’arxiu comarcals, amb seu a l’edifici setcentista de l’Hospici, amb un gran pati interior amb arcades de mig punt. S’hi pot veure una àmplia mostra de l’obra dels artistes de l’escola paisatgística d’Olot.

La Via Verda surt de la població pel sud-oest. La ruta, un ampli camí sense asfaltar, no té pèrdua. Un cop passada la zona de Bosc de Tosca s’arriba a les Preses. El poble, assentat sobre un pla, s’allarga a banda i banda de la carretera C-152. Tot i que geogràficament forma part de la Vall d’en Bas, és un municipi independent. El primer document existent del poble data de l’any 992. La vila fou propietat del monestir de Sant Benet de Bages fins la desamortització de Mendizábal. A partir de les Preses, la Via Verda continua en paral•lel a la carretera fins a Sant Esteve d’En Bas, localitat, aquesta sí, pertanyent al municipi de la Vall d’en Bas.

Domina el poble l’església de Sant Esteve, als voltants de la qual s’edificaren les primeres cases al segle XII. Amb el pas del temps s’hi anaren afegint carrers, passos porxats i carrerons esglaonats, que encara avui són visibles i que doten el poble d’un encant especial. A Sant Esteve d’en Bas aquesta variant del Camí de Sant Jaume conflueix amb el brancal principal de l’itinerari, procedent de la Jonquera i del Port de la Selva.

A partir d’aquí, la ruta abandona la Via Verda d’Olot a Girona i ressegueix l’antic camí ral que va de la capital de la Garrotxa a Vic.

Entre Girona i Sant Esteve d’en Bas, el Camí de Sant Jaume coincideix amb la Via Verda, un itinerari per a caminants i ciclistes que segueix el traçat de l’antiga via de tren que comunicava la capital del Gironès amb Olot. Així, l’existència d’aquesta ruta senyalitzada ha permès establir una variant del camí jacobeu que va a trobar la ruta principal des de la ciutat dels volcans. És un recorregut curt, però que permet admirar el feréstec paisatge muntanyenc de la Garrotxa.

Olot és dintre l’àrea protegida del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la més important de la Península Ibèrica i una de les principals d’Europa. La Via Verda surt de la població pel sud-oest. La ruta, un ampli camí sense asfaltar, no té pèrdua. Un cop passada la zona de Bosc de Tosca s’arriba a les Preses. El poble, assentat sobre un pla, s’allarga a banda i banda de la carretera C-152. Tot i que geogràficament forma part de la Vall d’en Bas, és un municipi independent. A partir de les Preses, la Via Verda continua en paral·lel a la carretera fins a Sant Esteve d’En Bas, localitat, aquesta sí, pertanyent al municipi de la Vall d’en Bas. A Sant Esteve d’en Bas aquesta variant del Camí de Sant Jaume conflueix amb el brancal principal de l’itinerari, procedent de la Jonquera i del Port de la Selva.

A partir d’aquí, la ruta abandona la Via Verda Girona-Olot i ressegueix l’antic camí ral que va de la capital de la Garrotxa a Vic.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos