Monestir de Sant Pere de Galligants.  (Imagen M.A.S.)Monestir de Sant Pere de Galligants. (Imagen M.A.S.)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 3b: Bàscara a Girona per Vilademuls

Etapes

Classificació de la ruta
Natura, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants
Distància (km)
28
Durada (h)
8
Senyalització
Punts d'interès
Muralles i plaça Major de Bàscara, Vilademuls, Sant Esteve de Guialbes, Olives, ermita de Sant Mer, Medinyà, Sarrià de Ter, Parc de la Devesa de Girona, Call de Girona, catedral de Girona, Façana de l'Onyar, Girona
Descripció

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà.

Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles. Ambdues opcions permeten conèixer petits pobles agrícoles i ramaders que conserven una bellesa genuïna.

La segona variant presenta un primer i únic tram asfaltat. Tota la resta del recorregut es fa per una tranquil·la pista forestal que es va creuant amb la via del TGV. Les pujades i baixades d’aquest tram fan que, probablement, resulti més dur per als pelegrins, tant a peu com amb bicicleta.

El municipi de Vilademuls, el més extens del Pla de l’Estany, és format per dotze nuclis disseminats entre plans i muntanyes. D’entre les edificacions del principal sobresurt l’església parroquial, dedicada a sant Joan. Al costat podem visitar un museu rural, ubicat als baixos de la rectoria, amb tota mena d’estris i utensilis per a la feina al camp. El següent punt de la ruta és Terradelles, un poble que, segons sembla, deu el seu nom al terreny de terrasses en què està construït. Es passa a continuació per Sant Esteve de Guialbes, on podem visitar l’església parroquial, que conserva un campanar de planta quadrada, acabat amb punxa, típic de la contrada. Tot seguit s’arriba a Olives, petit i encantador nucli rural format per un únic carrer amb cases a banda i banda. El camí passa després per l’ermita de Sant Mer, que data del segle XIII i fou reconstruïda durant el XVII amb les pedres d’un castell proper enrunat. Cada any s’hi celebra, el 27 de gener, un dels aplecs més concorreguts de la comarca. Cinc quilòmetres més avall en direcció sud s’arriba a Medinyà, on les dues variants conflueixen. De l’església i el castell de Medinyà, documentats des del començament del segle XI, se’n conserven alguns portals i diversos murs.

Per anar a raure a Sarrià de Ter cal passar un cop més sota l’autopista i reprendre el camí de la vora del Ter, conegut com a camí del Congost. El poble és format per dos nuclis: el de Sarrià de Dalt, habitat ja durant l’època romana, i el de Sarrià de Baix, originat al començament del segle XIX. El pelegrí entra al poble pel carrer Major, per on antigament passava el camí ral de Girona a França i on encara pot contemplar bones mostres d’arquitectura modernista. Sarrià de Ter és a tocar de Girona, a la qual es pot accedir tant per la Via Verda del passeig de la Devesa com pel carrer de Bellaire. Cap al segle I aC, Gerunda fou un campament militar situat en un lloc estratègic per controlar la Via Augusta. Durant l’època romana i medieval, aquest fou el carrer més important de la ciutat. En el seu últim tram hi ha el Museu d’Història de la Ciutat, ubicat a l’antic convent de Sant Antoni. Pels seus voltants serpentegen els foscos i estrets carrerons que formen el Call. És un dels antics barris jueus més ben conservats d’Europa. Pujant pel carrer de Sant Llorenç hi ha el Centre Bonastruc ça Porta, la darrera sinagoga de Girona, que actualment acull un centre d’estudis que segueix l’empremta hebrea a Espanya. Entre els carrers de Sant Llorenç i Manuel Cúndaro hi ha les escales de la Pera, també conegudes com «la pujada de la catedral».

De la catedral destaquen les seves impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcció, que ha deixat vestigis de totes les èpoques: des del primitiu temple romànic, consagrat al segle XI, fins al segle present. La seva nau és la més ampla del gòtic europeu (22,98 metres). D’entre les obres d’art que acull cal destacar l’ara de l’altar major, d’alabastre, i la cadira de Carlemany, ambdues peces del segle XI. Per una porta a l’esquerra de la nau s’accedeix al Museu Capitular de la Catedral, que posseeix una important col·lecció d’obres d’art religiós. Destaquen, entre moltes altres obres, el còdex del Beatus, de l’any 975, l’arqueta del califa de Còrdova Hixem II, realitzada en plata, i el Tapís de la Creació (segles XI-XII), obra única en el seu gènere. Els campanars de la catedral i de Sant Feliu emmarquen la vistosa façana fluvial de l’Onyar, un dels emblemes de la ciutat, que l’any 1983 fou objecte d’un pla de rehabilitació modèlic. A partir d’aquí s’inicia un recorregut sempre ascendent per la Via Verda en direcció a Olot, tot i que la propera etapa s’atura a Amer.

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles. Ambdues opcions permeten conèixer petits pobles agrícoles i ramaders que conserven una bellesa genuïna.

La segona variant comença amb un tram asfaltat, tota la resta del recorregut però, es fa per una tranquil·la pista forestal que es va creuant amb la via del TGV. Les pujades i baixades d’aquest tram fan que, probablement, resulti més dur per als pelegrins, tant a peu com amb bicicleta. Al nucli de Vilademuls destaca l’església parroquial i el museu rural, ubicat als baixos de la rectoria. El següents punts de la ruta són Terradelles, Sant Esteve de Guialbes i Olives, petit nucli rural format per un únic carrer amb cases a banda i banda. Cinc quilòmetres més avall en direcció sud s’arriba a Medinyà, on les dues variants conflueixen. Per anar a Sarrià de Ter cal passar un cop més sota l’autopista i reprendre el camí de la vora del Ter, conegut com a camí del Congost. El pelegrí entra al poble pel carrer Major, por on antigament passava el camí ral de Girona a França i on encara pot cotemplar bones mostres d’arquitectura modernista. Sarrià de Ter és a tocar de Girona, a la qual es pot accedir tant per la Via Verda del passeig de la Devesa com pel carrer de Bellaire. Pels seus voltants serpentegen els foscos i estrets carrerons que formen el Call. Hi trobem les escales de la Pera, també conegudes com "la pujada de la Catedral", de la que cal destacar-ne les impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcció, que ha deixat vestigis de totes les èpoques. Els campanars de la catedral i de Sant Feliu emmarquen la vistosa façana fluvial del riu Onyar.

A partir d’aquí s’inicia un recorregut sempre ascendent per la Via Verda en direcció a Olot, aturant-nos a Amer a la propera etapa.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos