Cases de l'Onyar  (Servicios Editoriales Georama)Cases de l'Onyar (Servicios Editoriales Georama)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 3a: Bàscara a Girona

Etapes

Classificació de la ruta
Natura, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants
Distància (km)
33
Durada (h)
8
Senyalització
Punts d'interès
Muralles i plaça Major de Bàscara, castell-palau d'Orriols, Viladasens, priorat de Santa Maria de Cervià, Medinyà, Sarrià de Ter, Parc de la Devesa de Girona, Call de Girona, catedral de Girona, façana de l'Onyar, Girona
Descripció

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles. Ambdues opcions permeten conèixer petits pobles agrícoles i ramaders que conserven una bellesa genuïna.

La primera variant surt de Bàscara en direcció sud seguint al principi la carretera N-II i després un camí entre boscos que condueix a Orriols. La població se situa a la carena d’un tossal a ponent de la plana altempordanesa. El seu edifici més conegut, el castell palau (segles XVI-XVII), s’ubica al lloc més enlairat del poble i és una de les obres renaixentistes més interessants de la comarca. La façana principal té un portal d’arc de mig punt, amb grans dovelles. Seguint pel GR-1 es travessa l’autopista AP-7 i s’agafa la carretera GIV-6234 a la dreta. Després de caminar entre boscos i camps de conreu, s’arriba a una pista asfaltada que porta a Viladasens. En aquest petit poble hi trobarem nombroses cases dels segles XVI i XVII que destaquen pels seus elements arquitectònics renaixentistes.

El següent punt de l’etapa és Cervià de Ter. Per arribar-hi, cal agafar des de Viladasens una pista que creua dos cops la GIV-6234. De Cervià cal destacar la muralla, de la qual podem observar restes com la torre de les Hores, cilíndrica i coronada per un rellotge, i l’arc del Portal, molt ben conservat. L’edifici més emblemàtic de la vila, però, és el priorat de Santa Maria de Cervià, fundat el 1053. El claustre consta de dues galeries originals i dues més afegides durant el segle XVIII. La forma dels capitells i la manca de decoració escultòrica el converteixen en un exemplar molt singular del romànic català. El Camí de Sant Jaume continua pel costat del Ter entre boscos de pollancres.

Un pont sobre l’autopista AP-7 facilita l’accés a Medinyà. De l’església i el castell de Medinyà, documentats des del començament del segle XI, se’n conserven alguns portals i diversos murs. Per anar a raure a Sarrià de Ter cal passar un cop més sota l’autopista i reprendre el camí de la vora del Ter, conegut com a camí del Congost. El poble és format per dos nuclis: el de Sarrià de Dalt, habitat ja durant l’època romana, i el de Sarrià de Baix, originat al començament del segle XIX. El pelegrí entra al poble pel carrer Major, per on antigament passava el camí ral de Girona a França i on encara pot contemplar bones mostres d’arquitectura modernista. Sarrià de Ter és a tocar de Girona, a la qual es pot accedir tant per la Via Verda del passeig de la Devesa com pel carrer de Bellaire. Cap al segle I aC, Gerunda fou un campament militar situat en un lloc estratègic per controlar la Via Augusta. Durant l’època romana i medieval, aquest fou el carrer més important de la ciutat. En el seu últim tram hi ha el Museu d’Història de la Ciutat, ubicat a l’antic convent de Sant Antoni. Pels seus voltants serpentegen els foscos i estrets carrerons que formen el Call. És un dels antics barris jueus més ben conservats d’Europa. Pujant pel carrer de Sant Llorenç hi ha el Centre Bonastruc ça Porta, la darrera sinagoga de Girona, que actualment acull un centre d’estudis que segueix l’empremta hebrea a Espanya. Entre els carrers de Sant Llorenç i Manuel Cúndaro hi ha les escales de la Pera, també conegudes com «la pujada de la catedral». Quant al propi edifici de la catedral, cal destacar-ne les impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcció, que ha deixat vestigis de totes les èpoques: des del primitiu temple romànic, consagrat al segle XI, fins al segle present. La seva nau és la més ampla del gòtic europeu (22,98 metres). D’entre les obres d’art que acull cal esmentar l’ara de l’altar major, d’alabastre, i la cadira de Carlemany, ambdues peces del segle XI. Per una porta a l’esquerra de la nau s’accedeix al Museu Capitular de la Catedral, que posseeix una important col·lecció d’obres d’art religiós. Destaquen, entre moltes altres obres, el còdex del Beatus, de l’any 975, l’arqueta del califa de Còrdova Hixem II, realitzada en plata, i el Tapís de la Creació (segles XI-XII), obra única en el seu gènere. Els campanars de la catedral i de Sant Feliu emmarquen la vistosa façana fluvial de l’Onyar, un dels emblemes de la ciutat, que l’any 1983 fou objecte d’un pla de rehabilitació modèlic.

A partir d’aquí s’inicia un recorregut sempre ascendent per la Via Verda en direcció a Olot, tot i que la propera etapa s’atura a Amer.

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles. Ambdues opcions permeten conèixer petits pobles agrícoles i ramaders que conserven una bellesa genuïna.

La primera variant surt de Bàscara en direcció sud seguint al principi la carretera N-II i després un camí entre boscos que condueix a Orriols. La població se situa a la carena d’un tossal a ponent de la plana altempordanesa. Seguint pel GR-1 es travessa l’autopista AP-7 i s’agafa la carretera GIV-6234 a la dreta. Després de caminar entre boscos i camps de conreu, s’arriba a una pista asfaltada que porta a Viladasens. El següent punt de l’etapa és Cervià de Ter. Per arribar-hi, cal agafar des de Viladasens una pista que creua dos cops la GIV-6234. L’edifici més emblemàtic de la vila és el priorat de Santa Maria de Cervià, fundat el 1053. El Camí de Sant Jaume continua pel costat del Ter entre boscos de pollancres. Un pont sobre l’autopista AP-7 facilita l’accés a Medinyà. Per anar a Sarrià de Ter cal passar un cop més sota l’autopista i reprendre el camí de la vora del Ter, conegut com a camí del Congost. El pelegrí entra al poble pel carrer Major, por on antigament passava el camí ral de Girona a França i on encara pot cotemplar bones mostres d’arquitectura modernista. Sarrià de Ter és a tocar de Girona, a la qual es pot accedir tant per la Via Verda del passeig de la Devesa com pel carrer de Bellaire. Pels seus voltants serpentegen els foscos i estrets carrerons que formen el Call. Hi trobem les escales de la Pera, també conegudes com "la pujada de la catedral", de la que cal destacar-ne les impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcció, que ha deixat vestigis de totes les èpoques. Els campanars de la catedral i de Sant Feliu emmarquen la vistosa façana fluvial del riu Onyar.

A partir d’aquí s’inicia un recorregut sempre ascendent per la Via Verda en direcció a Olot, aturant-nos a Amer a la propera etapa.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos