Església de Santa Maria  (Servicios Editoriales Georama)Església de Santa Maria (Servicios Editoriales Georama)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 1a: La Jonquera a Vilabertran

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Natura, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
32
Durada (h)
8
Senyalització
Marca Turística
Costa Brava, Pirineus
Punts d'interès
Collado de Panissars, Jonquera, la, Estrada, l', Biure, Santuario de la Mare de Déu del Roure, Molins y Pont de Molins, Vilabertran
Descripció

El Camí Català de Sant Jaume preveu dos possibles inicis: el Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i la Jonquera.

El primer té el valor simbòlic de partir d’arran de costa i permet, per tant, travessar Catalunya de banda a banda. A més passa pel monestir de Sant Pere de Rodes, que a l’edat mitjana fou el lloc de pelegrinatge més important de la Península Ibèrica després de Santiago de Compostel·la.

El segon, en canvi, parteix de la frontera amb França i enllaça amb una de les rutes europees més seguides des de temps antic pels pelegrins procedents del Llenguadoc, Itàlia, Alemanya i els països de l’est d’Europa. Aquesta variant parteix exactament del punt fronterer, el coll de Panissars.

Per arribar-hi, la millor opció és desplaçar-se al poble del Pertús, en territori francès. Allà cal seguir l’avinguda de França i els carrers del Mas Rimbau i del Fort de Bellaguarda. Aquest últim és una carretera estreta que puja gradualment al castell. Abans d’arribar-hi, trobem el desviament, senyalitzat, que duu al coll de Panissars. Per aquest lloc passava l’antiga Via Augusta, que, des de Roma, es dirigia a Cadis. Encara ara s’hi pot veure un fragment d’una calçada romana de més de cinc metres d’amplada i dues grans plataformes que eren les bases de trofeus erigits per Pompeu el Gran l’any 71 aC. També s’hi troben les restes del priorat preromànic de Santa Maria de Panissars. Les tasques d’excavació permeten veure diverses dependències, com el nàrtex o pòrtic, el claustre i la cuina. Molt a prop hi ha a més una fita fronterera del segle XVIII, un cementiri militar francès del segle XVII i una torre forta amb porta elevada, espitlleres i matacans defensius molt vistosos.

Des del coll, s’enfila el camí de cal Bel en direcció a la N-II. Un cop a la collada dels Burros, cal prendre el camí de la dreta, travessar la via del tren, creuar el Llobregat d’Empordà pel pont de Sant Julià i agafar el trencall cap al mas de la Granja. Allà es pren el camí de baixada que travessa de nou el tren i el riu.

S’arriba així a la Jonquera. Plaça principal en el traçat de l’antiga Via Augusta, després de la signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659, que establia la frontera entre França i Espanya, la vila de la Jonquera prengué importància com a pas fronterer i com a centre d’activitat comercial. Avui la vila és una immensa àrea de servei amb grans restaurants i supermercats. A l’altura de la plaça de l’Ajuntament hi ha ca n’Armet, mansió neoclàssica de dues plantes, que conserva a l’interior salons amb pintures pompeianes. Molt a prop, l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, presenta una nau amb capelles laterals, creuer amb cúpula i absis semicircular. El campanar és de torre octogonal. La façana és l’únic element que resta de l’antic temple del segle XV i conserva elements gòtics. Sortint del poble pel carrer Major es passa pel parc municipal d’en Lloveres i es voreja el riu fins a l’autopista AP-7, que creuem per sobre. Allà es troben les marques del sender GR-2, que duen a l’Estrada passant pels peatges i l’àrea de servei Porta Catalana.

L’Estrada és un poble petit, amb les cases de pedra i l’encant que tenen els nuclis rurals de l’interior de l’Alt Empordà. El topònim (provinent del llatí strata, ‘camí empedrat’) expressa prou bé que el camí ral passà per aquí. El Camí de Sant Jaume coincideix encara en aquest tram amb el GR-2.

L’itinerari passa entre boscos d’alzines fins a arribar al castell de Mont-roig. Allà les dues rutes es bifurquen. La jacobea voreja el turó de la fortalesa i pren el camí del veïnat de Mont-roig, que finalment mena a Biure. El poble tingué l’origen en una possessió monàstica de l’alta edat mitjana situada en la confluència dels rius Llobregat i Ricardell. Avui és una petita vila de carrers estrets, costeruts i silenciosos que formen un nucli molt esglaonat, amb cases de planta baixa que havien estat antigues bodegues. A la plaça del poble la pau és gairebé absoluta. La presideix l’església de Sant Esteve amb el seu campanar octogonal.

El camí continua primer per la carretera GIV-5043 i després pel camí dels Tramonts. Aquest passa per un serrat on hi ha les restes del monestir i santuari de la Mare de Déu del Roure. El monestir s’ha datat al segle XV, malgrat que s’hi han trobat referències que fan pensar que el seu origen es pot remuntar al segle XIII. El santuari fou beneït el 1638. El seu estat de ruïna fou conseqüència de la batalla que es lliurà en aquest lloc durant la Guerra Gran, al novembre del 1794.

Des del santuari, un camí asfaltat condueix fins a Molins, un dels dos nuclis del municipi de Molins i Pont de Molins. Molins està documentat des del segle X com a pertinença del monestir de Sant Pere de Rodes. Del seu castell, situat just al davant del poble, en queden força elements: la torre, les muralles i les restes de la capella romànica. Conegut amb el nom de torre d’en Buac, formava part del sistema defensiu de Llers (al terme del qual pertanyia) i era un dels onze castells que envoltaven aquesta vila.

Seguint la pista, un quilòmetre més enllà apareixen les cases de Pont de Molins, que s’allarguen pel marge del Llobregat d’Empordà. En diferents indrets del terme hi ha restes d’antics molins.

Al límit amb el terme de Cabanes, per on passava la Via Augusta, senyalitzada amb marques grogues i blaves, es conserva el traçat de l’antic Camí de Calçada, que durant l’època medieval fou la prolongació d’un tram de la Via Augusta i era conegut com a Camí Francès.

Sortint del poble, la ruta jacobea va paral·lela a la carretera nacional durant 600 metres i després puja a l’asfalt durant 600 més. A continuació segueix la vora del riu de la Muga fins a creuar la carretera GIV-6024. Un cop creuada s’arriba a les envistes de Vilabertran, la localitat, a tocar ja de Figueres, on el camí de la Jonquera conflueix amb el provinent del Port de la Selva i de Sant Pere de Rodes.

Un dels inicis del Camí de Sant Jaume és a la Jonquera, just al punt fronterer amb França, al coll de Panissars, on s’enllaça amb una de les rutes europees més seguides des de temps antic pels pelegrins procedents d’arreu d’Europa.

La millor opció per arribar al punt d’inici és desplaçar-se al poble del Pertús i pujar fins al Fort de Bellaguarda on abans d’arribar-hi, trobem el desviament, senyalitzat, que duu al coll de Panissars. Per aquest lloc passava l’antiga Via Agusta, que, des de Roma, es dirigia a Cadis. També s’hi troben les restes del priorat preromànic de Santa Maria de Panissars. Des del coll, s’enfila el camí de cal Bel en direcció a la N-II. Un cop a la collada dels Burros, cal prendre el camí de la dreta, travessar la via del tren, creuar el Llobregat d’Empordà pel pont de Sant Julià i agafar el trencall cap al mas de la Granja. Allà es pren el camí de baixada fins a la Jonquera. Ciutat de pas fronterer i important centre d’activitat comercial després de la signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659. Avui, ciutat de serveis on hi destaquen la mansió neoclàssica de ca n’Armet i l’església parroquial de Santa Maria. Se surt del poble pel carrer Major, vorejant el riu fins a l’autopista AP-7, que creuem per sobre. Allà es troben les marques del GR-2 que duen a l’Estrada, passant pels peatges i l’àrea de servei Porta Catalana. L’itinerari passa entre boscos d’alzines fins a arribar al castell de Mont-roig, on es deixen les marques del GR-2 i es voreja el turó de la fortalesa i pren el camí del veïnat de Mont-roig, que finalment mena a Biure. El camí continua primer, per la carretera GIV-5043 i després, pel camí dels Tramonts, passant per un serrat on hi ha les restes del monestir i santuari de la Mare de Déu del Roure. Des del santuari, un camí asfaltat condueix fins a Molins. Seguint la pista, un quilòmetre més enllà apareixen les cases de Pont de Molins, que s’allarguen pel marge del Llobregat d’Empordà. Sortint del poble, la ruta jacobea va paral·lela a la carretera nacional durant 600 metres i després puja a l’asfalt durant 600 metres més. A continuació segueix la vora del riu de la Muga fins a creuar la carretera GIV-6024. Un cop creuada s’arriba a Vilabertran, a tocar ja de Figueres on el camí de la Jonquera conflueix amb el provinent del Port de la Selva.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos