Carrer Cavallers al casc històric  (Miguel Raurich)Carrer Cavallers al casc històric (Miguel Raurich)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 16: Lleida a Alcarràs

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
15
Durada (h)
3
Senyalització
Marca Turística
Terres de Lleida
Punts d'interès
Seu Nova de Lleida (accessible), Ermita de la Mare de Déu de Butsènit, Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, Alcarràs, Alzina Centenària, Alcarràs, Pantà de l’Arròs, Alcarràs, Barri de Llitera, Fraga
Descripció

El Camí Català de Sant Jaume arriba a la seva fi. Deixa la ciutat monumental de Lleida i recorre prop de quinze quilòmetres a peu pla abans d’arribar a la frontera catalanoaragonesa.

Alcarràs, la darrera població catalana, o Fraga, la primera de l’Aragó, poden ser bons llocs per acabar el pelegrinatge, però també poden ser el començament d’una veritable aventura que acabi a l’extrem més occidental de la Península Ibèrica, on la llegenda assegura que es guarden les despulles de Sant Jaume.

L’itinerari senyalitzat surt de Lleida per les avingudes de Madrid i de l’Alcalde Areny, passa un pont peatonal sobre la N-II i segueix en paral•lel al Segre. Les sagetes grogues continuen per una pista sempre al costat del riu, cosa que fa possible veure la fauna de ribera, força abundant. El passeig fins al llogarret de Butsènit suposa nou quilòmetres absolutament planers. La localitat la formen una agrupació de cases disposades al voltant de l’ermita de la Mare de Déu. La primera edificació que hi hagué en aquest indret fou consagrada l’any 1495 i acollí els devots fins a finals del segle XVII, quan fou destruïda. L’ermita actual va ser aixecada l’any 1652 i la imatge que la presideix, feta d’alabastre policromat, és del XVIII. A l’ermita es guarda «la pedreta», un minúscul còdol blanc, arrodonit i aplanat que recorda la forma d’un ull. Antigament hi havia el costum d’imposar la pedreta sobre els ulls dels malalts de la vista. La font, situada a l’altre costat de la plaça actual, era coneguda com a remeiera: els malalts, després d’haver complert el ritus dins l’ermita, anaven a rentar-s’hi els ulls. Una antiga llegenda explica que Sant Jaume passà per Butsènit.

La rondalla diu que l’apòstol venia de Saragossa amb ruc i s’aturà en aquest lloc a descansar i menjar un mos de pa. Des d’aquí veié Lleida i conegué que hi havia pesta, que els camps no tenien aigua… Sant Jaume beneí aquesta terra i, acte seguit, brollaren les fonts, s’omplí el riu i florí la vegetació. En sortir de Butsènit cal travessar una petita riera i agafar la pista asfaltada que duu a Alcarràs. S’arriba així al darrer poble del Camí de Sant Jaume a Catalunya. L’itinerari senyalitzat voreja aquesta vila per la zona sud. La part antiga de la població queda més al nord, però val la pena desviar-se de la ruta per conèixer una mica més d’aquest poble. Hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, aixecada sobre els fonaments d’un antic castell. La seva façana és barroca i presenta tres cossos, el portal és flanquejat per columnes i capitells corintis i una àmplia escalinata. El seu interior és majestuós i d’una gran amplada.

Des de la carretera de Vallmanya, al nord de la vila, es pot accedir a la partida del Coscollar, on hi ha l’Alzina Centenària, considerada símbol del poble. És un arbre monumental que va créixer enmig d’un pla en la més absoluta solitud. La seva silueta governa l’escut municipal. També a la part nord del municipi es pot trobar el pantà de l’Arròs, que actualment s’està arranjant. Es tracta d’una zona humida natural que mostra la vegetació i la fauna pròpies d’aquests ambients. La ruta pot aturar-se aquí, des d’on surten autobusos que fan el camí de tornada a Lleida, o continuar en direcció a Fraga. La ciutat, situada a la vall del Cinca, també està ben comunicada per transport públic amb la capital del Segrià i fins i tot amb Barcelona.

En arribar al barri de Llitera, un petit nucli situat als afores de Fraga, s’entra al límit administratiu de l’Aragó. La ruta, senyalitzada amb sagetes, continua després cap a ponent tot travessant els Monegros pels pobles de Candasnos, Peñalba i Bujaraloz. Més endavant l’itinerari s’aproparà a la riba de l’Ebre, per la qual continuarà en direcció a Saragossa, Tudela, Alfaro, Calahorra, Logronyo i la cornisa cantàbrica fins al seu terme, la ciutat de Santiago de Compostel•la.

El Camí Català de Sant Jaume arriba a la seva fi. Deixa la ciutat monumental de Lleida i recorre prop de quinze quilòmetres a peu pla abans d’arribar a la frontera catalanoaragonesa. Alcarràs, la darrera població catalana, o Fraga, la primera de l’Aragó, poden ser bons llocs per acabar el pelegrinatge, però també poden ser el començament d’una veritable aventura que acabi a l’extrem més occidental de la Península Ibèrica, on la llegenda assegura que es guarden les despulles de Sant Jaume.

L’itinerari senyalitzat surt de Lleida per les avingudes de Madrid i de l’Alcalde Areny, passa un pont peatonal sobre la N-II i segueix en paral·lel al Segre. Les sagetes grogues continuen per una pista sempre al costat del riu, cosa que fa possible veure la fauna de ribera, força abundant. El passeig fins al llogarret de Butsènit suposa nou quilòmetres absolutament planers. Una antiga llegenda explica que Sant Jaume passà per Butsènit. La rondalla diu que l’apòstol venia de Saragossa amb ruc i s’aturà en aquest lloc a descansar i menjar un mos de pa. Des d’aquí veié Lleida i conegué que hi havia pesta, que els camps no tenien aigua… Sant Jaume beneí aquesta terra i, acte seguit, brollaren les fonts, s’omplí el riu i florí la vegetació. En sortir de Butsènit cal travessar una petita riera i agafar la pista asfaltada que duu a Alcarràs. S’arriba així al darrer poble del Camí de Sant Jaume a Catalunya. L’itinerari senyalitzat voreja aquesta vila per la zona sud. Des de la carretera de Vallmanya, al nord de la vila, es pot accedir a la partida del Coscollar, on hi ha l’Alzina Centenària, considerada símbol del poble.

La ruta pot aturar-se aquí, des d’on surten autobusos que fan el camí de tornada a Lleida, o continuar en direcció a Fraga. La ciutat, situada a la vall del Cinca, també està ben comunicada per transport públic amb la capital del Segrià i fins i tot amb Barcelona.

En arribar al barri de Llitera, un petit nucli situat als afores de Fraga, s’entra al límit administratiu de l’Aragó. La ruta, senyalitzada amb sagetes, continua després cap a ponent tot travessant els Monegros pels pobles de Candasnos, Peñalba i Bujaraloz. Més endavant l’itinerari s’aproparà a la riba de l’Ebre, per la qual continuarà en direcció a Saragossa, Logronyo i la cornisa cantàbrica fins al seu terme, la ciutat de Santiago de Compostel·la.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos