Creu de terme  (Servicios Editoriales Georama)Creu de terme (Servicios Editoriales Georama)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 14b: Anglesola al Palau d'Anglesola per l'estany d'Ivars i Vila-Sana

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
20
Durada (h)
5
Senyalització
Marca Turística
Terres de Lleida
Punts d'interès
Anglesola, El Palau d’Anglesola, Cases de Barbens, Barbens, Ermita de la Mare de Déu de l’Horta, Ivars d’Urgell, Estany d’Ivars i Vila-sana, Casa Vella de Vila-sana
Descripció

Des d’Anglesola, a la comarca de l’Urgell, el Camí de Sant Jaume continua cap a Castellnou de Seana i el Palau d’Anglesola. És l’itinerari més directe per a qui ve de Cervera i Tàrrega i va cap a Lleida. Castellnou, a més, disposa de refugi per a pelegrins. Hi ha l’opció, però, de desviar-se des d’Anglesola als pobles de Barbens, Ivars i Vila-sana per tal de passar per l’estany d’Ivars. L’estany té un gran atractiu paisatgístic, però cal tenir en compte que el desviament afegeix quilòmetres a la ruta per una regió on l’ombra és escassa. Tanmateix, la major part del recorregut es fa per carretera o camí asfaltat i, malgrat estar marcat amb senyals verticals, no hi ha les sagetes grogues del camí. Qui es decideixi per aquest desviament haurà de seguir les indicacions del camí fins a la sortida d’Anglesola. En passar per davant de la finca la Morana, on es crien cavalls, es troba la bifurcació de la ruta que duu cap a Castellnou, a l’esquerra, i la que es dirigeix a Barbens, a la dreta. Abans d’arribar a Barbens es troba una cruïlla presidida per dos grans pollancres.

La ruta continua recte però també es pot girar a l’esquerra per tal d’apropar-se a les Cases de Barbens, una antiga masia pertanyent al monestir de Poblet. Barbens és una antiga població esmentada des de finals del segle XI, amb un bonic nucli urbà que té el seu centre a la plaça Major, amb l’església, el castell i les cases que l’envolten. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, és d’estil romànic del segle XIII. Molt a prop es troba l’Ajuntament, que té la seu a l’antic castell dels Templers i mostra l’aspecte propi d’un casal residencial fortificat. El seu origen se situa a mitjan segle XII, tot i que fou restaurat durant el XVIII. Des de Barbens, la ruta cap a Ivars d’Urgell és senzilla de trobar, només cal seguir la carretera —sense voravia—.

Tot just s’accedeix al poble un senyal indica la direcció cap a una ermita, la de la Mare de Déu de l’Horta. Queda a mà esquerra, al costat d’un petit parc. L’edifici es va aixecar al segle XVIII després que, segons la llegenda, un pastor trobés una imatge als peus d’un om. L’aproximació des de la vila a l’estany d’Ivars i Vila-sana és còmoda perquè la ruta senyalitzada fa una suau baixada. Pel vessant est de la llacuna, crida l’atenció el canyissar que actua de filtre natural on brolla l’aigua que l’alimenta. Amb l’arribada del canal d’Urgell l’any 1862, l’estany es va convertir en receptor dels desguassos dels regs dels conreus d’aquesta àrea i de les zones circumdants. Aquest fet va provocar que arribés a ser la llacuna d’aigua dolça més gran de Catalunya. La ruta senyalitzada per als pelegrins voreja l’estany pel sud. Al llarg de l’itinerari es troben diferents miradors on es pot gaudir d’aquest paisatge singular. També es troben passarel•les per damunt de l’aigua, plafons d’informació i aguaits. Aquests són observatoris d’ocells construïts amb terra i grava utilitzant el sistema tradicional d’aquest territori, anomenat tàpia. Des d’aquests aguaits, amb una mica de paciència, es poden contemplar volant o aturades a les diverses illes fins a 150 espècies d’aus. De la banda oest de l’estany surt el camí asfaltat que duu a Vila-sana. Els orígens de la població es remunten només al 1933, després que l’antic terme d’Utxafava, les masies de les Novelles i part de los Oberts aconseguissin segregar-se de Castellnou de Seana i s’establissin com a municipi independent. El nom d’Utxafava apareix en diferents documents des del segle XI, però no fou fins a finals del segle XIX que es pot dir que es va crear un nucli urbà. La Casa Vella és, sens dubte, l’edifici més important del Vila-sana. És un mas en excel•lent estat de conservació. Dins del seu recinte hi ha la capella de la Mare de Déu de la Cabeza. La duquesa de Sessa, Teresa de Cardona, portà aquesta imatge des d’Andújar (Jaén). L’últim cap de setmana d’abril hi ha festa gran a la Casa Vella. Aquest dia s’alternen càntics religiosos en català amb d’altres de marcat caràcter andalús. Durant les celebracions es poden visitar diverses estances de la casa. Als afores del poble, en començar a enfilar el camí cap al Palau d’Anglesola, veiem un plataner que ha estat declarat Arbre Monumental per la seva antiguitat i dimensions. Al seu costat hi ha una zona arbrada habilitada amb barbacoes i taules molt concorreguda pels vilatans durant els caps de setmana.

Mentre es fa via cap al Palau d’Anglesola, el lloc on aquesta variant retroba el tronc principal del camí, la ruta passa pel costat de la Novella Alta i la Novella Baixa. A Palau reapareixen les indicacions de la ruta jacobea en forma de sagetes grogues i es reprèn el traçat de l’antic camí ral, que durà el pelegrí fins a Lleida.

Des d’Anglesola, a la comarca de l’Urgell, el Camí de Sant Jaume continua cap a Castellnou de Seana i el Palau d’Anglesola. És l’itinerari més directe per a qui ve de Cervera i Tàrrega i va cap a Lleida. Castellnou, a més, disposa de refugi per a pelegrins. Hi ha l’opció, però, de desviar-se des d’Anglesola als pobles de Barbens, Ivars i Vila-sana per tal de passar per l’estany d’Ivars. L’estany té un gran atractiu paisatgístic, però cal tenir en compte que el desviament afegeix quilòmetres a la ruta per una regió on l’ombra és escassa. Tanmateix, la major part del recorregut es fa per carretera o camí asfaltat i, malgrat estar marcat amb senyals verticals, no hi ha les sagetes grogues del camí.

S’han de seguir les indicacions del camí fins a la sortida d’Anglesola. En passar per davant de la finca la Morana es troba la bifurcació de la ruta que duu cap a Castellnou, a l’esquerra, i la que es dirigeix a Barbens, a la dreta. Abans d’arribar a Barbens es troba una cruïlla presidida per dos grans pollancres. La ruta continua recte però també es pot girar a l’esquerra per tal d’apropar-se a les Cases de Barbens. Des de Barbens, la ruta cap a Ivars d’Urgell és senzilla de trobar, només cal seguir la carretera —sense voravia—. L’aproximació des de la vila a l’estany d’Ivars i Vila-sana és còmoda perquè la ruta senyalitzada fa una suau baixada. Pel vessant est de la llacuna, crida l’atenció el canyissar que actua de filtre natural on brolla l’aigua que l’alimenta. La ruta senyalitzada per als pelegrins voreja l’estany pel sud. Al llarg de l’itinerari es troben diferents miradors on es pot gaudir d’aquest paisatge singular. També es troben passarel·les per damunt de l’aigua, plafons d’informació i aguaits. De la banda oest de l’estany surt el camí asfaltat que duu a Vila-sana. Als afores del poble, en començar a enfilar el camí cap al Palau d’Anglesola, veiem un plataner que ha estat declarat Arbre Monumental per la seva antiguitat i dimensions. Mentre es fa via cap al Palau d’Anglesola, el lloc on aquesta variant retroba el tronc principal del camí, la ruta passa pel costat de la Novella Alta i la Novella Baixa.

A Palau reapareixen les indicacions de la ruta jacobea en forma de sagetes grogues i es reprèn el traçat de l’antic camí ral, que durà el pelegrí fins a Lleida.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos