Vista parcial amb les muralles en primer terme  (Servicios Editoriales Georama)Vista parcial amb les muralles en primer terme (Servicios Editoriales Georama)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 14a: Cervera a Castellnou de Seana

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
27
Durada (h)
6
Senyalització
Marca Turística
Terres de Lleida
Punts d'interès
Església de Santa Maria, Cervera, Església de Sant Pere, el Talladell, Palau dels Marquesos de la Floresta, Tàrrega, Església de Santa Maria de l’Alba, Tàrrega, Vilagrassa, Església de Sant Pau de Narbona, Anglesola, Canal d’Urgell, Castellnou de Seana
Descripció

El Camí de Sant Jaume continua avançant per l’antic camí ral de Barcelona a Lleida, que avui es va trenant i destrenant amb l’autovia A-2. Aquest tram recorre part de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, i passa per camps de cereals, hortalisses i fruiters i per viles amb pedres molt velles, testimonis de les nombroses civilitzacions que hi han fet estada.

Des de Cervera el pelegrí ha de tirar recte en direcció oest durant gairebé 10 quilòmetres. És un tram poc freqüentat i sense ombra, parcialment asfaltat. Malgrat no haver-hi cap poble en el recorregut, la vila de Fonolleres i el nucli de la Móra queden a l’abast. A la part més alta de Fonolleres s’alça la gran casa senyorial que fou el castell del poble. L’església parroquial de Santa Maria conserva alguns trets romànics, encara que està molt reformada. L’església de la Móra, dedicada a Sant Jaume, és una construcció romànica del segle XII d’una sola nau i dues capelles laterals. A la vora del riu Ondara, a dos quilòmetres de Tàrrega, s’arriba al Talladell. L’actual nucli, d’estrets i costeruts carrerons, es va anar formant sota un antic castell. El carrer Major està voltat de cases de pedra, la majoria ben conservades o restaurades amb força encert. L’edifici de l’església parroquial de Sant Pere, documentada ja al segle XI, combina elements barrocs i neoclàssics. En sortir del poble es troba l’ermita del Pedregal, un petit edifici construït amb les restes romàniques i gòtiques d’un antic monestir cistercenc. A l’interior de l’edifici es venera la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet, peça gòtica del segle XIV.

Seguint el curs del riu des de l’ermita es va a raure a Tàrrega. La capital de la comarca de l’Urgell és un important nucli comercial i de comunicacions entre les terres de ponent i Barcelona. Sembla que el seus orígens són romans. Posteriorment van instal•lar-s’hi els àrabs, que desplegaren tota la seva saviesa agrícola i aixecaren una fortificació. Un cop reconquerida, fou la comunitat jueva la que va tenir un gran pes. El Camí de Sant Jaume accedeix a Tàrrega per l’avinguda de la Generalitat, que acaba a la plaça del Carme. Frondosos arbres donen ombra a aquest indret, conegut popularment com el Pati, que ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciutat. Des d’aquí podem endinsar-nos pels carrers del centre històric i comercial, on té lloc el mercat setmanal i on hi ha nombrosos comerços. Cada mes de setembre la vila acull FiraTàrrega (abans Fira de Teatre al Carrer), el mercat d’arts escèniques més important d’Espanya. Al carrer del Carme, porxat, el visitant pot veure el campanar i el Palau dels Marquesos de la Floresta, obra mestra del romànic civil català de finals del segle XIII que ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Seguint pel carrer del Carme, on es poden veure diversos edificis gòtics, s’arriba a la plaça Major de Tàrrega, presidida per la Creu del Pati, d’estil gòtic. Al seu davant s’alça la Paeria o Ajuntament. Presenta una façana d’inspiració renaixentista, datada de l’any 1674. A tocar de la Paeria hi ha l’església de Santa Maria de l’Alba, una obra d’estil neoclàssic amb façana barroca i detalls gòtics a l’interior. Aixecada entre els segles XVII i XVIII, aquesta notable construcció presenta planta basilical de tres naus i creuer. A la plaça de Sant Antoni es troba l’església homònima. El temple custodia la imatge romànica del Sant Crist Trobat, del segle XII. Una mica més al nord queden l’avinguda de Catalunya i el carrer de Sant Pelegrí, artèries principals de la Tàrrega moderna. La primera, seguida cap a ponent, és la via que els caminants d’aquesta ruta han de seguir cap a Vilagrassa. La via es perllonga per la N-II i arriba a Vilagrassa.

Aquesta població va néixer probablement com a vil•la romana i surt esmentada en diferents documents des del 1059 com a petit nucli rural a la vora del camí ral. Forma part de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya. A diferència del Camí de Sant Jaume, només alguns dels pobles que formen part d’aquesta ruta estan enllaçats per un itinerari que es pot recórrer a peu. La construcció més important de la vila és, sens dubte, l’església. Hi destaca una brillant portalada romànica encaixada en un edifici de posterior construcció. Es tracta d’una porta decorada amb motius vegetals, geomètrics i figuratius. Aquesta portalada s’integra dins el conjunt d’obres de l’anomenada Escola de Lleida, integrada per artesans d’origen andalusí. La seva datació es pot situar a la segona meitat del segle XIII. Vilagrassa també és coneguda per la Fira de l’Ametlla, que se celebra a la tardor. Se surt de Vilagrassa pel carrer d’Anglesola, que un cop travessades la via fèrria i l’autovia, mena a la població del mateix nom. S’accedeix a Anglesola pel carrer Major, que va a raure a la plaça de Santa Anna. En una de les seves cantonades es conserva una creu de terme gòtica que marca l’entrada a la zona antiga del poble. Al capitell del monument, de considerable alçada, es poden distingir les figures de diferents apòstols, Sant Jaume entre d’altres. El carrer Major, en el seu tram més antic, és porxat i s’hi troben nombroses cases amb portals i finestres de pedra esculpida. Aquí es pot visitar cal Gassol, casa pairal catalana aixecada amb pedra ben treballada que acull una extensa col•lecció d’eines del camp. L’església parroquial de Sant Pau de Narbona s’aixecà durant el segle XVI aprofitant elements d’un temple anterior. És una obra gòtica amb elements renaixentistes i mostra a la façana dues imatges dels apòstols Pere i Pau del segle XII. Una imatge de pedra policromada de Sant Pau de Narbona, del segle XIV, presideix l’altar major. Anglesola ret homenatge al passat a través de la festa dels Tres Tombs, que és una de les més importants de Catalunya. El caminant pot aprofitar l’ocasió per visitar l’Espai del Carro, on la societat de Sant Antoni Abat guarda una bona col•lecció de carros i eines agrícoles que s’han fet servir al llarg de la història en el món rural.

De camí d’Anglesola a Castellnou de Seana es travessa i se segueix durant uns centenars de metres el canal d’Urgell. Excepcional obra d’enginyeria construïda entre el 1852 i el 1862, l’Urgell i les comarques veïnes li deuen gran part de la seva prosperitat. S’accedeix al Castellnou pel carrer de Màrius Torres. Presideix el poble l’església parroquial de Sant Joan Baptista, obra del segle XVII aixecada sobre un temple romànic anterior, amb un notable campanar i una elegant i antiga porta amb escalinata. A l’interior, a la dreta de l’altar, se situa la tomba de l’últim abat de Santes Creus, Pere Carrera, que nasqué i morí a Castellnou. Al carrer Major, conegut aquí com carrer Avall, es troba cal Rafel, abans cal Blassó, casa pairal amb una notable façana d’estil gòtic dels segles XVI i XVII. És situada davant de la plaça de l’Església.

La ruta de Sant Jaume continuarà a partir d’aquí per la comarca del Pla d’Urgell i entrarà al Segrià, on s’aturarà a Lleida, la capital.

El Camí de Sant Jaume continua avançant per l’antic camí ral de Barcelona a Lleida, que avui es va trenant i destrenant amb l’autovia A-2. Aquest tram recorre part de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, i passa per camps de cereals, hortalisses i fruiters i per viles amb testimonis de les nombroses civilitzacions que hi han fet estada.

Des de Cervera el pelegrí ha de tirar recte en direcció oest durant gairebé 10 quilòmetres. És un tram poc freqüentat i sense ombra, parcialment asfaltat. Malgrat no haver-hi cap poble en el recorregut, la vila de Fonolleres i el nucli de la Móra queden a l’abast. A la vora del riu Ondara, a dos quilòmetres de Tàrrega, s’arriba al Talladell. En sortir del poble es troba l’ermita del Pedregal. Seguint el curs del riu des de l’ermita es va a raure a Tàrrega. La capital de la comarca de l’Urgell és un important nucli comercial i de comunicacions entre les terres de ponent i Barcelona. El Camí de Sant Jaume accedeix a Tàrrega per l’avinguda de la Generalitat, que acaba a la plaça del Carme. Frondosos arbres donen ombra a aquest indret, conegut popularment com el Pati, que ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciutat. Una mica més al nord queden l’avinguda de Catalunya i el carrer de Sant Pelegrí, artèries principals de la Tàrrega moderna. La primera, seguida cap a ponent, és la via que els caminants han de seguir cap a Vilagrassa. Es perllonga per la N-II fins a aquesta població. Vilagrassa forma part de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya. Se surt del poble pel carrer d’Anglesola, que un cop travessades la via fèrria i l’autovia, mena a la població del mateix nom. S’accedeix a Anglesola pel carrer Major, que va a raure a la plaça de Santa Anna. Anglesola ret homenatge al passat a través de la festa dels Tres Tombs, que és una de les més importants de Catalunya. De camí d’Anglesola a Castellnou de Seana es travessa i se segueix durant uns centenars de metres el canal d’Urgell. Excepcional obra d’enginyeria construïda entre el 1852 i el 1862, l’Urgell i les comarques veïnes li deuen gran part de la seva prosperitat. S’accedeix al Castellnou pel carrer de Màrius Torres.

La ruta de Sant Jaume continuarà a partir d’aquí per la comarca del Pla d’Urgell i entrarà al Segrià, on s’aturarà a Lleida, la capital.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos