Vista parcial amb les muralles en primer terme  (Servicios Editoriales Georama)Vista parcial amb les muralles en primer terme (Servicios Editoriales Georama)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 13: Igualada a Cervera

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Iniciats, Experimentats
Distància (km)
38
Durada (h)
9
Senyalització
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Basílica de Santa Maria, Igualada, Església de Sant Jaume Sesoliveres, Jorba, Ermita de Santa Maria de Sala, Panadella, la, Església de Sant Jaume de Pallerols, Hostalets, els, Església Sant Pere dels Arquells, Universitat de Cervera, Església de Santa Maria, Cervera
Descripció

En aquest tram, un dels més llargs del pas del Camí de Sant Jaume per Catalunya, se segueix gairebé tota l’estona l’antic camí ral de Barcelona a Lleida, traçat que corre paral•lel al de l’Autovia del Nord-Est (A-2).

La ruta avança per paisatges boscosos i de secà i supera un coll de 710 metres d’altitud a la Panadella, població pràcticament equidistant de Barcelona i Lleida. Als afores d’Igualada, mig amagada entre les cases d’una zona residencial, es troba l’església de Sant Jaume Sesoliveres, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tracta d’un temple romànic que ha sofert successives reformes. L’absis mostra unes profundes esquerdes que alguns autors creuen causades per un terratrèmol que el 1428 sacsejà aquesta zona. Conserva dues portes d’entrada, l’una a l’oest i l’altra al sud, coronades per arcs de mig punt adovellats. La ruta jacobea, ben indicada per les sagetes grogues, i la carretera N-II s’uneixen i se separen diversos cops fins al llogarret de Sant Genís.

A 600 metres hi ha el desviament a l’ermita de Santa Maria de la Sala, un magnífic exemplar del romànic del segle XII, que queda a un quilòmetre i mig del camí. Els espais que volten l’ermita eren lloc de celebració d’aplecs i romeries que van arribar a ser de gran participació. Si hom segueix recte, però, va a parar a Jorba, població situada al peu del puig de la Guàrdia, turó coronat per les restes del castell de Jorba, documentat des del segle XI. Creuant el poble pel carrer Major es descobreix, en primer lloc, la imponent creu de terme del 1609 que presideix l’accés al nucli antic.

Presenta a una banda el Crist crucificat i, a l’altra, la Mare de Déu. Més endavant hi ha un tram de carrer cobert i, després, el safareig municipal, de finals del segle XVIII. Al costat mateix queda la font del Gall. L’església parroquial de Jorba, dedicada a Sant Pere, és un edifici gòtic del segle XVI. Dues gàrgoles i una petita rosassa ornen la façana. Un guardapols fet amb un arc flamíger en corona la porta. Des de l’església cal tornar a baixar a la carretera. A la plaça de la Font, al peu de la N-II, es troba la petita capella de Sant Sebastià i Sant Roc. A l’interior d’aquesta església del segle XVII s’hi exposen diversos elements del patrimoni medieval de la vila: un capitell del castell, un sarcòfag i una pica. Per sortir de Jorba s’ha de prendre l’antiga carretera nacional paral•lela a l’A-2, que es conserva com a via de servei. Poc abans d’arribar a Santa Maria del Camí la ruta es desvia per una pista a mà dreta. Santa Maria del Camí és una petita agrupació de cases amb dues esglésies. La més interessant és sens dubte la romànica. Exteriorment està ben conservada, però el seu interior no és visitable. L’element decoratiu més singular és la finestra circular que es conserva al centre de l’absis, feta amb dovelles radials. Mentre es puja cap al nucli de la Panadella per l’antiga carretera, pràcticament sense trànsit, es troben dues bifurcacions a mà dreta que permeten desviar-se cap a Montmaneu. La seva església parroquial, dedicada a Santa Maria, és un edifici d’estructura renaixentista amb alguns detalls gòtics, com el campanar i les gàrgoles, i també romànics, com algunes restes de decoració llombarda. Es continua avançant per la carretera i es deixa enrere el poble.

A 800 metres es troba el desviament que duu a Porquerisses. Els atractius d’aquest petit nucli són les restes d’un antic pou a la cruïlla amb el camí d’Albarells i la petita església de Sant Genís, un edifici rectangular del segles XVII-XVIII de senzilla façana. La pujada al coll de la Panadella es fa per la N-II, exceptuant uns petits trams de pista. En aquest indret hi ha hagut activitat hostalera des de temps immemorials. Va ser una barriada establerta a la vora del camí ral. Al nord de la Panadella hi ha una petita elevació presidida pel Castellot o la Torrota. És una torre cilíndrica acompanyada per una torre de comunicacions i un dipòsit d’aigua. És documentada des del 1242 i fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Des d’aquest lloc les vistes en totes direccions són esplèndides. La ruta, però, continua pel costat de les cotxeres de l’hotel Bayona, al peu de la carretera. Molt a la vora s’alça el santuari de la Mare de Déu del Bon Viatge, tradicional lloc de benedicció de vehicles el dia de Sant Cristòfol. El Camí de Sant Jaume s’endinsa a partir d’aquí en un bonic tram, una zona boscosa que baixa amb suaus ondulacions cap a la vall del riu Ondara i que s’haurà de seguir fins a Cervera. A continuació, la ruta entra i surt de Pallerols pel carrer de Sant Jaume, tot i que les sagetes es desvien uns metres per tal de fer passar el caminant per l’església romànica de Sant Jaume. Edifici d’una única nau i un absis, la seva estructura original va ser modificada durant els segles XIV i XV. Al costat de l’altar hi ha una imatge del sant, amb els seus atributs de pelegrí.

Un quilòmetre més endavant s’arriba al nucli de Sant Antolí i Vilanova. El més habitual és que el pelegrí només tingui ocasió de veure la moderna parroquial de Santa Maria, construïda per la gent del poble l’any 1950 al peu del camí, però la visita al nucli antic val la pena. L’església de Sant Isidre és una construcció romànica dels segles XII i XIII. Encimbellada en un turó, gaudeix d’esplèndides vistes a la vall de l’Ondara. Les sagetes del camí segueixen el traçat de la carretera fins al següent nucli habitat. Els Hostalets, format per un únic carrer, guarda el record d’un petit nucli d’hostals aixecats al peu de l’antic camí ral. La part més antiga del poble es concentra vora l’església de Sant Jordi, edifici del segle XVI. Sant Pere dels Arquells és el següent poble de la ruta. La seva església, documentada des de mitjan segle XI, n’és l’edifici més emblemàtic. Al segle XIV s’enderrocà per construir l’església actual. És una obra d’estil gòtic d’una sola nau amb un absis poligonal de cinc cares. Sobre la porta d’entrada d’aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional hi ha les claus de Sant Pere. Situat davant de la font de Sant Pere, hom pot seguir a esquerra o dreta.

A l’esquerra gira el GR-171, també senyalitzat amb les sagetes del Camí de Sant Jaume, fins a Cervera. La ruta, seguint una pista forestal per la carena, alterna corbes boscoses i camps de cereals. A la dreta hi ha també sagetes grogues, que van en direcció a la N-II. Un cop a la carretera s’ha de girar a l’esquerra i seguir per l’asfalt fins a Cervera tot passant pel poble de Vergós. La ciutat de Cervera remunta els seus orígens als temps dels ibers. Durant la dominació àrab fou plaça fronterera dotada de castell. Reconquerida el 1035 per Guillem de Cervera, la vila passà a ser propietat de la Corona catalanoaragonesa. Avui dia és un important centre comercial i guarda per als seus visitants notables monuments i altres al•licients. Si el pelegrí accedeix a la ciutat venint pel sender de gran recorregut, el primer que trobarà són les muralles, que s’estenen per tot el costat oriental de la localitat. Foren construïdes per ordre del rei Pere el Cerimoniós durant el segle XIV. Però si en comptes d’accedir a la ciutat pel GR s’entra per la carretera N-II, es passa primer pel costat de la Universitat de Cervera, fundada arran dels decrets de Nova Planta. Hi van estudiar importants personalitats catalanes com Jaume Balmes, Narcís Monturiol, Joan Prim i Milà i Fontanals. És un edifici sobri presidit per una imponent porta monumental decorada en estil barroc. Passada la universitat, es troba la plaça de Santa Anna i allà mateix comença el carrer Major, eix principal de la Cervera antiga. Al seu entorn serpentegen nombrosos carrerons d’aspecte medieval sovint coberts amb passadissos elevats. Tot just passar l’antiga església de Sant Bernat, es troba el carreró de les Bruixes. En diversos trams només s’hi filtra la llum d’algun pati, cosa que li confegeix un aspecte tenebrós. Carrer Major endavant, es troba de seguida la plaça Major. Té tres costats porxats amb robustes columnes i al front en destaca la façana de la Paeria, seu de l’Ajuntament aixecada durant el segle XVII i ampliada el XVIII.

Per damunt de la Paeria sobresurt el rotund campanar octogonal de la parroquial de Santa Maria, l’edifici religiós més important de la ciutat, notable exemplar del gòtic català. La torre, que s’alça en un extrem de l’església, despunta inconfusiblement sobre el perfil de la ciutat. L’església té una gran nau central i dues naus laterals més reduïdes. A l’altar major es venera la imatge de la patrona de la població, la Mare de Déu del Coll de les Savines, talla romànica de fusta del segle XIII. Al costat de l’església es troba la plaça del Fossar, antic cementiri, que ofereix unes vistes excepcionals sobre el paisatge ondulat i serè de la Segarra. Des d’aquest lloc es pot veure l’edifici del sindicat agrícola, construït per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Fora de les muralles es troba l’ermita de Sant Pere Gros. Construïda sota els cànons de l’arquitectura llombarda del segle XI, és l’església de planta circular més gran de Catalunya. D’una simplicitat extrema, els seus murs tenen més de dos metres de gruix i mostren dues úniques i estretes obertures. Passat aquest punt comença el camí que durà el pelegrí, entre camps de cereals i arbres fruiters, a Tàrrega, capital de la veïna comarca de l’Urgell.

En aquest tram, un dels més llargs del pas del Camí de Sant Jaume per Catalunya, se segueix gairebé tota l’estona l’antic camí ral de Barcelona a Lleida, traçat que corre paral·lel al de l’autovia del Nord-Est (A-2). La ruta avança per paisatges boscosos i de secà i supera un coll de 710 metres d’altitud a la Panadella.

La ruta jacobea, indicada per les sagetes grogues, i la carretera N-II s’uneixen i se separen diversos cops fins al llogarret de Sant Genís. A 600 metres hi ha el desviament a l’ermita de Santa Maria de la Sala, que queda a un quilòmetre i mig del camí. Si hom segueix recte, però, va a parar a Jorba, població situada al peu del puig de la Guàrdia, turó coronat per les restes del castell de Jorba. Creuant el poble pel carrer Major es descobreix la imponent creu de terme del 1609 que presideix l’accés al nucli antic. Des de l’església cal tornar a baixar a la carretera. Per sortir de Jorba s’ha de prendre l’antiga carretera nacional paral·lela a l’A-2, que es conserva com a via de servei. Poc abans d’arribar a Santa Maria del Camí la ruta es desvia per una pista a mà dreta. Mentre es puja cap al nucli de la Panadella per l’antiga carretera, pràcticament sense trànsit, es troben dues bifurcacions a mà dreta que permeten desviar-se cap a Montmaneu. Es continua avançant per la carretera i es deixa enrere el poble. A 800 metres es troba el desviament que duu a Porquerisses. La pujada al coll de la Panadella es fa per la N-II, exceptuant uns petits trams de pista. Al nord de la Panadella hi ha una petita elevació presidida pel Castellot o la Torrota, documentada des de 1242 i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. La ruta, però, continua pel costat de les cotxeres de l’hotel Bayona, al peu de la carretera. El Camí de Sant Jaume s’endinsa a partir d’aquí en un bonic tram, una zona boscosa que baixa amb suaus ondulacions cap a la vall del riu Ondara i que s’haurà de seguir fins a Cervera. A continuació, la ruta entra i surt de Pallerols pel carrer de Sant Jaume, tot i que les sagetes es desvien uns metres per tal de fer passar el caminant per l’església romànica de Sant Jaume. Un quilòmetre més endavant s’arriba al nucli de Sant Antolí i Vilanova. La visita al nucli antic val la pena. Les sagetes del camí segueixen el traçat de la carretera fins al següent nucli habitat. Els Hostalets, format per un únic carrer, guarda el record d’un petit nucli d’hostals aixecats al peu de l’antic camí ral. Sant Pere dels Arquells és el següent poble de la ruta. La seva església, documentada des de mitjan segle XI, n’és l’edifici més emblemàtic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Davant de la font de Sant Pere, a l’esquerra gira el GR-171, també senyalitzat amb les sagetes del Camí de Sant Jaume, fins a Cervera. La ruta, seguint una pista forestal per la carena, alterna corbes boscoses i camps de cereals. A la dreta hi ha també sagetes grogues, que van en direcció a la N-II. Un cop a la carretera s’ha de girar a l’esquerra i seguir per l’asfalt fins a Cervera tot passant pel poble de Vergós. Si el pelegrí accedeix a la ciutat venint pel sender de gran recorregut, el primer que trobarà són les muralles, que s’estenen per tot el costat oriental de la localitat. Però si entra per la carretera N-II, es passa primer pel costat de la Universitat de Cervera, fundada arran dels decrets de Nova Planta. Passada la universitat, es troba la plaça de Santa Anna i allà mateix comença el carrer Major, eix principal de la Cervera antiga. Fora de les muralles es troba l’ermita de Sant Pere Gros. Construïda sota els cànons de l’arquitectura llombarda del segle XI, és l’església de planta circular més gran de Catalunya.

Passat aquest punt comença el camí que durà el pelegrí, entre camps de cereals i arbres fruiters, a Tàrrega, capital de la veïna comarca de l’Urgell.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos