Escolania de Montserrat  (Miguel Raurich)Escolania de Montserrat (Miguel Raurich)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 12: Montserrat a Igualada

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
27
Durada (h)
7
Senyalització
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Monestir de Montserrat (accessible), Camí dels Degotalls, Montserrat (accessible), Monestir de Santa Cecília de Montserrat, Casa pairal de can Maçana, Temple de Sant Pau Vell, Església nova de Sant Vicenç, Castellolí, Basílica de Santa Maria, Igualada, Farmàcia Bausili, Igualada
Descripció

Un cop deixa enrere el massís de Montserrat, el Camí de Sant Jaume es torna més planer. L’itinerari avança per la comarca de l’Anoia, la més occidental de la Depressió Central Catalana, en direcció a Igualada, la capital, una laboriosa ciutat industrial. Des del monestir de Santa Maria, en concret des del mirador dels Apòstols i de l’aparcament d’autocars, surten sengles entrades al camí dels Degotalls.

Es tracta d’un passeig planer de dos quilòmetres escassos adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. L’accés al camí, però, té més desnivell i pot requerir una cadira de rodes motoritzada o ajut extern. Aquí es troben les primeres sagetes grogues indicatives de la ruta de Sant Jaume.

Acompanyen l’itinerari un seguit de majòliques amb representacions de santuaris marians de Catalunya i diversos monuments en record d’artistes catalans, així com les marques del PR-C 19. Aquestes indicacions condueixen sense pèrdua al monestir de Santa Cecília de Montserrat. La primera documentació de la qual hi ha constància és de l’any 900. El monestir de Ripoll n’era el propietari, però amb el pas dels anys Santa Cecília passà a pertànyer a l’abadia de Montserrat. Durant la Guerra del Francès (1811 i 1812) el monestir va ser incendiat i saquejat. Durant el mateix segle XIX se n’inicià la restauració, que culminà al segle XX. L’església té un gran interès històric i artístic que ha quedat eclipsat per la proximitat de l’abadia de Montserrat. És una esplèndida obra romànica formada per tres naus, les laterals més curtes que la central, amb un creuer i tres absis. Un campanaret de cadireta corona la construcció. Continuant per la carretera, el pelegrí arribarà a can Maçana. Una via alternativa, només apta per als més ben preparats físicament, és seguir el traçat del GR-172, que es pot agafar a pocs metres del monestir. Can Maçana és una casa pairal situada al coll del mateix nom, on conflueixen els camins procedents d’Igualada i de Manresa. És també punt de partida o final de diversos itineraris per la muntanya de Montserrat. Molt a la vora d’aquest lloc es troben les restes de Sant Pau Vell, un petit temple romànic bastit entre finals del segle XII i començaments del XIII. A partir d’aquí el camí enfila cap a l’esquerra, en direcció a l’A-2. Més sagetes grogues indiquen el trencall a agafar. Després de passar pel costat d’un diminut cementiri s’arriba a Sant Pau de la Guàrdia, un petit nucli de cases presidit per una església, el campanar de la qual conserva les antigues campanes de Sant Pau Vell. Es travessa la urbanització Montserrat Park i s’avança entre els pins fins que, al peu d’una torre de vigilància forestal, les sagetes se separen del GR. Les primeres guien els passos vers un pont sobre l’A-2.

Només falta un quilòmetre i mig fins a Castellolí. La vila va créixer sota la protecció del seu castell, documentat des de l’any 961, del qual només es conserven alguns panys de muralla. En un turó proper, dominant la població, se situa l’església vella de Sant Vicenç, un edifici del segle XVIII d’una sola nau amb creuer, amb tres capelles per banda i campanar de torre. L’avinguda de la Unió, que travessa la vila, és flanquejada per cases baixes. En arribar a les últimes  es troba l’església nova de Sant Vicenç. El 1940, per tal de substituir la malmesa església parroquial, es bastí aquest edifici de caire noucentista. Té una nau amb absis i un porxo que precedeix l’entrada al temple, fet de maó. L’itinerari segueix ara la traça de la N-II més antiga i passa pel costat de la masia can Perera (restaurant Els Ceps), abans de passar per un pont sobre l’autovia.

Més endavant, la ruta travessa una petita zona boscosa. Finalment, en arribar a una rotonda, el pelegrí pren la carretera, que el deixarà a les portes d’Igualada.

La capital de l’Anoia va néixer al voltant de l’any 1000. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que significa ‘on el riu s’eixampla’. La ciutat deu bona part del seu desenvolupament a la proximitat del camí ral de Barcelona a Lleida. Igualada és una ciutat molt activa, especialitzada en les indústries tèxtil, de la pell i del paper. S’accedeix al nucli antic pels carrers de Sant Bartomeu i Sant Jaume. Molt a la vora hi ha la plaça de l’Ajuntament, que conserva l’estructura porxada en dos dels seus costats. L’edifici de l’Ajuntament, d’estil neoclàssic, fou inaugurat l’any 1883. Des d’aquí hom pot apropar-se als portals Vives i de la Font Major, autèntiques portes de l’antiga muralla. En aquesta zona es troben diverses cases modernistes; a la ciutat hi ha, de fet, més de trenta edificis d’aquest estil. Val la pena apropar-se a la plaça de Pius XII i a la imponent basílica de Santa Maria. El temple, de façana rotunda, combina línies renaixentistes i elements gòtics. És d’una sola nau amb sis capelles per banda i grans contraforts exteriors amb gàrgoles. A l’interior hi ha un dels retaules barrocs més bells del país. Al costat mateix de la basílica hi ha la Farmàcia Bausili. Fundada a finals del segle XV, és la farmàcia en funcionament més antiga d’Europa. Conserva unes vidrieres emplomades de caire modernista. Una mica més al nord queda l’eix urbà principal, les Rambles, centre de la vida comercial i ciutadana. A partir d’Igualada, el Camí de Sant Jaume se superposa al traçat de l’històric camí ral de Barcelona a Lleida, hereu de la via romana que unia les dues ciutats, i que continuava després fins a Saragossa.

Un cop deixa enrere el massís de Montserrat, el Camí de Sant Jaume es torna més planer. L’itinerari avança per la comarca de l’Anoia, la més occidental de la Depressió Central Catalana, en direcció a Igualada.

Des del mirador dels Apòstols i de l’aparcament d’autocars, surten sengles entrades al camí dels Degotalls. Es tracta d’un passeig planer de dos quilòmetres escassos. Aquí es troben les primeres sagetes grogues indicatives de la ruta de Sant Jaume, així com les marques del PR-C 19. Aquestes indicacions condueixen al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Una esplèndida obra romànica, formada per tres naus amb un creuer i tres absis. Un campanaret de cadireta corona la construcció. Continuant per la carretera, el pelegrí arribarà a can Maçana. Una via alternativa, només apta per als més ben preparats físicament, és seguir el traçat del GR-172, que es pot agafar a pocs metres del monestir. Can Maçana és una casa pairal situada al coll del mateix nom, on conflueixen els camins procedents d’Igualada i de Manresa. A partir d’aquí el camí enfila cap a l’esquerra, en direcció a l’A-2. Més sagetes grogues indiquen el trencall a agafar. Després de passar pel costat d’un diminut cementiri s’arriba a Sant Pau de la Guàrdia, un petit nucli de cases presidit per una església. Es travessa la urbanització Montserrat Park i s’avança entre els pins fins que, al peu d’una torre de vigilància forestal, les sagetes se separen del GR. Les primeres guien els passos vers un pont sobre l’A-2. Només falta un quilòmetre i mig fins a Castellolí. L’itinerari segueix ara la traça de la N-II més antiga i passa pel costat de la masia can Perera, abans de passar per un pont sobre l’autovia. Més endavant, la ruta travessa una petita zona boscosa. Finalment, en arribar a una rotonda, el pelegrí pren la carretera, que el deixarà a les portes d’Igualada, la capital de l’Anoia. La ciutat deu bona part del seu desenvolupament a la proximitat del camí ral de Barcelona a Lleida. Igualada és una ciutat molt activa, especialitzada en les indústries tèxtil, de la pell i del paper. A la ciutat hi ha més de trenta edificis modernistes. Val la pena apropar-se a la plaça de Pius XII i a la imponent basílica de Santa Maria.

A partir d’Igualada, el Camí de Sant Jaume se superposa al traçat de l’històric camí ral de Barcelona a Lleida, hereu de la via romana que unia les dues ciutats, i que continuava després fins a Saragossa.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos