Escolania de Montserrat  (Miguel Raurich)Escolania de Montserrat (Miguel Raurich)

Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 11: Manresa a Montserrat

Etapes

Classificació de la ruta
Gòtic i romànic, Història, Itinerari cultural
Època
Primavera, Tardor
Mitjà de locomoció
A peu
Nivell de dificultat
Debutants, Iniciats
Distància (km)
22
Durada (h)
6
Senyalització
Marca Turística
Paisatges Barcelona
Punts d'interès
Parc de la Sèquia de Manresa, Castellgalí, Ermites de Sant Jaume de Castellbell i de Sant Esteve de Marganell, Monestir de Sant Benet, Monestir de Montserrat (accessible)
Descripció

El Camí de Sant Jaume arriba en aquesta etapa al monestir de Santa Maria i la muntanya de Montserrat, un dels indrets més emblemàtics de Catalunya per la seva singular geologia, com a símbol del catalanisme i com a destí de pelegrinatge. A més, tot i que la ruta s’inicia al Port de la Selva, un dels punts més septentrionals i orientals del país, és en aquest punt de l’interior on la majoria de catalans decideixen iniciar el camí cap a Santiago de Compostel•la.

La peculiar silueta del massís guiarà el caminant al llarg de tota l’etapa. L’itinerari surt de Manresa pel sud i ressegueix amb major o menor constància els revolts del riu Cardener i de la carretera C-55 fins a Castellgalí. El principal nucli de població és situat en un turó, no gens lluny d’on hi havia hagut el castell que li ha donat el nom. Des del poble es pot veure el castell de Castellbell, que pertany a la vila de Castellbell i el Vilar, una edificació gòtica situada en un turó envoltat pel Llobregat. Al terme de Castellgalí, a la vora de la via del tren, també hi ha la torre del Breny, un sepulcre romà monumental del segle II. A Castellgalí cal situar-se a la urbanització de Mas Planoi. D’allà surt un camí sense asfaltar que baixa cap a la riera de Castellet i que aviat es creua amb el GR-4.

Seguint aquest sender s’arriba a Sant Jaume de Castellbell, una bonica ermita romànica que apareix citada per primer cop el 1102. Molt propera a aquesta, hi ha la de Sant Esteve de Marganell que, tot i estar documentada del segle XII, es considera obra del segle XI. A un quilòmetre de l’ermita de Sant Jaume cal deixar el GR i agafar la pista que voreja la carretera BV-1122. El camí passa per la Calzina i arriba fins a la carretera de pujada a Montserrat des de Monistrol. En un dels primers replans de la muntanya es troba el monestir de Sant Benet. És una abadia de monges benedictines, resultat de la fusió dels convents de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, formalitzada l’any 1952. L’edifici, realitzat amb maó vist, és una obra contemporània presidida per un esvelt campanar. La comunitat atén una hostatgeria i una botiga que ofereix treballs de ceràmica, creus o calzes de fabricació pròpia. El caminant i el ciclista poden pujar a Montserrat o bé per la carretera o per un camí estret que fa drecera. També hi arriba un tren cremallera. Un cop dalt, un trenet turístic fa un recorregut pels espais d’interès. No se sap amb certesa quan i on sorgeix la consideració de Montserrat com a muntanya sagrada. La primera referència documental que es té de Montserrat data del 888 i dóna compte de l’existència de quatre capelles. L’any 1025, l’abat Oliba de Ripoll fundà el monestir de Santa Maria. Malgrat que la major part de les construccions que avui es poden contemplar són modernes, la basílica, l’edifici més destacat del conjunt, és d’estil gòtic tardà molt reconstruït (la darrera reconstrucció data del 1996);  té una façana neobarroca acabada el 1901, que està precedida per les restes de l’antic claustre gòtic. El monestir és accessible per a persones amb mobilitat reduïda. A l’interior de la basílica es troba la Moreneta, la imatge tallada en fusta de la Mare de Déu de Montserrat, que data del segle XII. Asseguda en un tron d’or i pedres precioses, la llegenda explica que la trobaren uns pastors. El seu color fosc s’atribueix al fum de les espelmes i llànties d’oli que la il•luminaren durant segles. És la patrona de Catalunya. A la basílica es pot participar de la missa conventual i les vespres.

Els càntics de l’Escolania sovint formen part dels actes litúrgics. És una de les formacions corals infantils més antigues d’Europa (data del segle XII), composta per nens d’entre 8 i 11 anys. A la plaça del monestir es pot visitar el Museu de Montserrat, amb un fons format per més de 1.300 peces. Aplega unes col•leccions interessants de pintura i escultura modernes (Picasso, Dalí, Monet, Rusiñol, Mir...) i de pintura antiga (Caravaggio, El Greco...) i valuoses peces d’orfebreria i d’arqueologia de l’orient bíblic. Pels voltants del monestir hi ha botigues on es poden trobar dolços de pastisseria, com ara coques, carquinyolis, ametllats, etc., així com licors elaborats a partir d’herbes de la muntanya de Montserrat, o bé ceràmica. A més, s’hi poden comprar tot tipus de records (estampes, gravats, medalles, etc.). Davant el santuari es reuneix cada dia la pagesia dels pobles propers, que venen productes típics de la zona, com mel i mató, formatge o pa de figues, per exemple. És recomanable la visita a la Santa Cova, on es trobà la talla de la Mare de Déu, precedida del camí del Rosari, flanquejat per conjunts monumentals modernistes.

Una altra excursió recomanable és la que surt de l’estació del funicular de Sant Joan (on hi ha un mirador) cap a la capella del mateix nom o cap a Sant Jeroni, el cim més alt de la muntanya. Les vistes cap a la vall del Llobregat són espectaculars.

Cap a aquesta vall baixa, en direcció a Igualada, el següent tram del Camí de Sant Jaume.

El Camí de Sant Jaume arriba en aquesta etapa al monestir de Santa Maria i la muntanya de Montserrat, un dels indrets més emblemàtics de Catalunya per la seva singular geologia, com a símbol del catalanisme i com a destí de pelegrinatge. A més, és en aquest punt de l’interior on la majoria de catalans decideixen iniciar el camí cap a Santiago de Compostel·la. La peculiar silueta del massís guiarà el caminant al llarg de tota l’etapa.

L’itinerari surt de Manresa pel sud i ressegueix amb major o menor constància els revolts del riu Cardener i de la carretera C-55 fins a Castellgalí. Des del poble es pot veure el castell de Castellbell, una edificació gòtica situada en un turó envoltat pel Llobregat. A Castellgalí cal situar-se a la urbanització de Mas Planoi. D’allà surt un camí sense asfaltar que baixa cap a la riera de Castellet i que aviat es creua amb el GR-4. Seguint aquest sender s’arriba a l’ermita romànica de Sant Jaume de Castellbell. A un quilòmetre de l’ermita de Sant Jaume cal deixar el GR i agafar la pista que voreja la carretera BV-1122. El camí passa per la Calzina i arriba fins a la carretera de pujada a Montserrat des de Monistrol. En un dels primers replans de la muntanya es troba el monestir de Sant Benet. És una abadia de monges benedictines, formalitzada l’any 1952. El caminant i el ciclista poden pujar a Montserrat o bé per la carretera o per un camí estret que fa drecera. La primera referència documental que es té de Montserrat data del 888 i dóna compte de l’existència de quatre capelles. L’any 1025, l’abat Oliba de Ripoll fundà el monestir de Santa Maria. Malgrat que la major part de les construccions que avui es poden contemplar són modernes, la basílica, l’edifici més destacat del conjunt, és d’estil gòtic tardà molt reconstruït. A l’interior de la basílica es troba la Moreneta, la imatge tallada en fusta de la Mare de Déu de Montserrat, que data del segle XII. És la patrona de Catalunya.

Les vistes cap a la vall del Llobregat són espectaculars. Cap a aquesta vall baixa, en direcció a Igualada, el següent tram del Camí de Sant Jaume.

Situació

Coordenades GPS X: -3.70034930149912, Y: 40.4166907261765
Fotos