Creu de terme davant de l'església de Santa Maria de l'Alba  (Servicios Editoriales Georama)Creu de terme davant de l'església de Santa Maria de l'Alba (Servicios Editoriales Georama)

Camí de Sant Jaume

Rutes Turístiques

Classificació de la ruta
Història, Natura, Itinerari cultural
Època
Tot l'any
Mitjà de locomoció
A peu, Amb bicicleta, A cavall
Nivell de dificultat
Iniciats
Distància (km)
470 (tram del Coll de Panissars a Alcarràs)
Distància (km)
470
Durada (h)
98 hores aproximadament
Senyalització
Municipis de pas
Artés, Bruc, el, Calders, Estany, l', Igualada, Manresa, Masies de Roda, les, Monistrol de Montserrat, Roda de Ter, Sant Fruitós de Bages, Esquirol, l', Veciana, Vic, Amer, Bàscara, Cervià de Ter, Figueres, Girona, Jonquera, la, Olot, Peralada, Port de la Selva, el, Salt, Sant Feliu de Pallerols, Cellera de Ter, la, Vall d'en Bas, la, Vilabertran, Vilajuïga, Alcarràs, Anglesola, Castellnou de Seana, Cervera, Ivars d'Urgell, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Vila-sana
Marca Turística
Terres de Lleida
Consells
Elaborar un pla d’etapes previ, disposar d’una o diverses guies, a l’estiu utilitzar crema protectora solar i un barret, en trams de carretera caminar per la voravia de l’esquerra, si es camina de nit, portar alguna peça reflectora, dur sempre una mica de menjar a la motxilla (fruits secs, fruita natural, xocolata i aigua), beure aigua encara que no es tingui set, portar calçat adient, tenir a disposició una farmaciola amb els elements bàsics.
Podeu obtenir la Credencial, entre altres, a les associacions d’amics del Camí de Sant Jaume, al vostre Bisbat, a algunes parròquies i a l’Abadia de Montserrat.
Descarrega el mòdul GPS
Mapa
Descripció

L'origen del Camí de Sant Jaume es remunta a principis del segle IX. Ja en aquell moment la ruta es converteix en un important punt de pelegrinatge i l'afluència de visitants propicia la creació d'esglésies, monestirs, fondes i hospitals.

Durant el segle XIV el costum decau, a causa principalment de les guerres, però al segle XX es produeix una renaixença i el Camí és seguit per milers de pelegrins moguts per motius tant espirituals com turístics, culturals o esportius. A la dècada de 1980 s'inicia la recuperació del tram català, i el 1993 el Camí és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El tram català està senyalitzat amb els indicadors: pals de tres metres d'alçada amb banderoles blaves el color utilitzat en les rutes jacobees de tot Europa que duen el símbol de la petxina o vieira, un dels atributs de sant Jaume.

El camí té dos possibles inicis. El del Port de la Selva té el valor simbòlic de partir d'arran de mar. A més, passa pel monestir de Sant Pere de Rodes, que a l'edat mitjana fou el lloc de pelegrinatge més important de la Península Ibèrica després de Santiago. L'altre parteix de la Jonquera, a la frontera amb França, i enllaça amb una de les principals rutes europees. Tots dos camins menen a Figueres, ciutat que destaca per la seva acollidora Rambla i pel museu dedicat a Salvador Dalí, que exhibeix més de 90 obres de l'artista.

De Figueres a Bàscara, el Camí de Sant Jaume enfila un seguit de petits pobles que traspuen història: Santa Llogaia d'Àlguema, Borrassà, Creixell i Pontós. Passejant pels seus carrers, places i rodals, es poden descobrir jaciments neolítics, restes romanes, esglésies barroques, cases pairals

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles. Ambdues opcions permeten conèixer petits nuclis agrícoles i ramaders que conserven una bellesa genuïna.

També Girona és plena d'atractius: el parc de la Devesa, el barri jueu o Call, la catedral, les cases del riu Onyar Des de la ciutat, la ruta jacobea torça en direcció nord-oest per la via verda Girona-Olot, que segueix el traçat d'una antiga via de ferrocarril. A l'altura de Sant Esteve d'en Bas, on enllaça amb la variant procedent d'Olot, gira de nou cap al sud-oest, coincidint amb el vell camí ral d'Olot a Vic, herència d'una antiga carretera romana plena d'hostals reconvertits en pagesies. Després de travessar el Collsacabra, la ruta baixa cap a la plana d'Osona fins anar a raure a Vic. Aquesta ciutat és coneguda, entre altres motius, per la seva plaça Major, una de les places porticades més grans i boniques de Catalunya, i per la imponent catedral de Sant Pere.

Entre la capital d'Osona, i la del Bages, Manresa, se succeeixen boscos de roures i alzines esquitxats per petits i escadussers nuclis de població. Un dels punts més interessants d'aquesta etapa és el monestir de Sant Benet de Bages, un majestuós conjunt envoltat de vegetació, declarat monument nacional. Una mica més enllà arriba Manresa, ciutat que posseeix un ric patrimoni arquitectònic, des de carrers medievals fins a palauets modernistes o naus de l'època de la revolució industrial.

A continuació la ruta passa per Castellgalí i puja a Montserrat, un dels principals símbols culturals i religiosos del país. Enclavat entre les roques hi ha el monestir benedictí de Santa Maria, fundat l'any 1025 per l'abat Oliba i que allotja la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, coneguda popularment com la Moreneta. A la muntanya també hi trobem l'ermita de Santa Cecília (segle XI).

Després de passar per Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s'arriba a Igualada, una important ciutat industrial. Val la pena aturar-se a la plaça de Pius XII, on hi ha la basílica de Santa Maria (segle XII), que combina elements renaixentistes i gòtics i que allotja un bell retaule barroc. Al costat de la basílica hi ha la farmàcia Bausili, fundada al segle XV i encara en funcionament.

Els pobles següents de la ruta són Sant Genís, Jorba, al peu de les restes de l'històric castell del mateix nom, Santa Maria del Camí, Montmaneu, la Panadella i Pallerols. Aquest últim és un lloc tranquil on paga la pena d'aturar-se per visitar l'església de Sant Jaume (segle XI), que allotja una imatge de l'apòstol, i on es pot segellar la credencial.

La ruta continua per Sant Antolí i Vilanova i per Sant Pere dels Arquells, on belles cases rústiques envolten una església gòtica, abans de travessar Vergós camí de Cervera. En aquesta antiga ciutat murallada és recomanable visitar la Universitat, d'estil barroc, i els estrets carrerons medievals del casc antic, com el de les Bruixes.

Sortint de Cervera hi ha un tram d'uns deu quilòmetres en què no es passa per cap poble fins al Talladell, ja gairebé a les portes de Tàrrega. La capital de la comarca de l'Urgell és un important centre comercial i de comunicacions on es pot visitar l'església de Santa Maria de l'Alba (segles XVII-XVIII).

Les localitats següents que el caminant troba són Vilagrassa, on destaca el bell portal romànic de la seva església, i Anglesola, que atresora un ben conservat nucli antic. Castellnou de Seana, el Palau d'Anglesola i Bell-lloc d'Urgell són les tres fites següents abans d'arribar a Lleida. La ciutat, situada a la riba del riu Segre, té com a símbol principal el conjunt medieval de la Seu Vella, un temple gòtic en què destaca el seu alt campanar octagonal.

El següent poble de l'itinerari, Alcarràs, situat a uns deu quilòmetres de la frontera amb Aragó, també és el darrer del Camí de Sant Jaume a Catalunya.

Les persones que fan la ruta a peu, a cavall o amb bicicleta poden demanar la credencial. En aquest document es van estampant els segells dels albergs on es pernocta, i permet, un cop finalitzat el recorregut, obtenir la Compostellana. En el tram català del Camí de Sant Jaume hi ha un alberg específic per als pelegrins, i centres d'acollida i hostals que ofereixen descomptes als portadors de credencials.


Col·lecció Guies turístiques del Camí de Sant Jaume a Catalunya

El Camí de Sant Jaume: del Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va des de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva) i el coll de Panissars (la Jonquera) fins al monestir de Montserrat. Aquest itinerari, conjuntament amb l'anterior, configura el "braç major" del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya. Una ruta plena d'atractius monumentals i culturals. La guia conté referents històrics i culturals del Camí, així com indicacions per preparar el pelegrinatge, plànols de cada etapa i informació sobre allotjaments turístics on es pot fer nit.

El Camí de Sant Jaume: de Montserrat a Alcarràs, de Tàrrega a Alfarràs

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram comprès entre el Monestir de Montserrat i Alcarràs del Camí de Sant Jaume de Galícia, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La guia conté referents històrics i culturals del Camí, així com indicacions per preparar el pelegrinatge, plànols de cada etapa i informació sobre allotjaments turístics on es pot fer nit.

El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va des de Barcelona al Montestir de Montserrat i que el formen dos itineraris: el que va de Barcelona a Montserrat, travessant la serra de Collserola, i el que remunta el Llobregat fins al peu de la muntanya de Montserrat.

El Camí de Sant Jaume: de Tarragona a Lleida

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va de Tarragona a Lleida. Aquest tram té una longitud de 157 km, travessa set comarques i vint-i-vuit municipis i té el valor afegit de passar pels grans monestirs reials de la ruta del Císter.

El Camí de Sant Jaume: de Tortosa a Batea

L'objectiu d'aquesta publicació és donar a conèixer el tram que va de Tortosa a Batea. Una gran part d'aquest camí coincideix amb el sender GR-99, que segueix el curs de l'Ebre, des del seu naixement a Fontibre fins al Delta.

L'origen del Camí de Sant Jaume es remunta a principis del segle IX. Ja en aquell moment la ruta es converteix en un important punt de pelegrinatge i l'afluència de visitants propicia la creació d’esglésies, monestirs, fondes i hospitals. Durant el segle XIV el costum decau, però al segle XX es produeix una renaixença i el Camí és seguit per milers de pelegrins moguts per motius tant espirituals com turístics, culturals o esportius. A la dècada de 1980 s’inicia la recuperació del tram català, i el 1993 el Camí és declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El Camí té dos possibles inicis, el del Port de la Selva i el de la Jonquera. Tots dos camins menen a Figueres. D’aquí el Camí de Sant Jaume enfila un seguit de petits pobles que traspuen història: Santa Llogaia d’Àlguema, Borrassà, Creixell, Pontós i Bàscara. Fins a Girona hi ha dues variants que conflueixen a Medinyà, per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter o bé per Vilademuls i Terradelles, tots ells petits nuclis agrícoles i ramaders. De Girona se surt pel traçat de la via verda Girona-Olot i a l’altura de Sant Esteve d’en Bas enllaça amb el camí ral d’Olot a Vic. Entre Vic i Manresa es van succeint boscos de roures i alzines esquitxats per petits nuclis de població i on trobem també el monestir de Sant Benet de Bages, declarat monument nacional. La ruta segueix per Castellgalí i puja a Montserrat, un dels principals símbols culturals i religiosos del país. Després de passar per Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s’arriba a Igualada, una important ciutat industrial, i continua per Sant Genís, Jorba, Santa Maria del Camí, Montmaneu, la Panadella i Pallerols, llocs tranquils on paga la pena d’aturar-se a visitar. Per arribar a Cervera, on es recomana visitar la Universitat i els estrets carrerons medievals, el Camí creua les poblacions de Sant Antolí i Vilanova i Sant Pere dels Arquells. En els deu quilòmetres següents no es passa per cap poble fins al Talladell, ja a les portes de Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell. Les localitats següents que el caminant troba són Vilagrassa, Anglesola, Castellnou de Seana, el Palau d’Anglesola i Bell-lloc d’Urgell abans d’entrar a la capital del Segrià, Lleida, situada a la riba del riu Segre i destacable pel seu conjunt medieval de la Seu Vella. El darrer poble del Camí de Sant Jaume a Catalunya és Alcarràs a uns deu quilòmetres de la frontera amb Aragó.

Les persones que fan la ruta a peu, a cavall o amb bicicleta poden demanar la credencial. En el tram català del Camí de Sant Jaume hi ha un alberg específic per als pelegrins, i centres d’acollida i hostals que ofereixen descomptes als portadors de credencials.

Etapes
Nom Distància (km) Durada (h) Nivell de dificultat
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 1a: La Jonquera a Vilabertran 32 8 Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 1b: El Port de la Selva a Figueres 29 8 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 2: Figueres a Bàscara 17 4 Debutants
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 3a: Bàscara a Girona 33 8 Debutants
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 3b: Bàscara a Girona per Vilademuls 28 8 Debutants
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 4: Girona a Amer 25 6 Debutants
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 5a: Amer a Sant Esteve d’en Bas 22 6 Debutants
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 5b: Olot a Sant Esteve d'en Bas 7 2 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 6: Sant Esteve d'en Bas a l'Esquirol 19 6 Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 7: L'Esquirol a Vic 18 5 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 8: Vic a l'Estany 21 5 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 9: L'Estany a Artés 23 6 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 10: Artés a Manresa 20 5 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 11: Manresa a Montserrat 22 6 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 12: Montserrat a Igualada 27 7 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 13: Igualada a Cervera 38 9 Iniciats, Experimentats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 14a: Cervera a Castellnou de Seana 27 6 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 14b: Anglesola al Palau d'Anglesola per l'estany d'Ivars i Vila-Sana 20 5 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 15: Castellnou de Seana a Lleida 32 8 Debutants, Iniciats
Coll de Panissars-Alcarràs= Etapa 16: Lleida a Alcarràs 15 3 Debutants, Iniciats
Situació

Coordenades GPS X: 2.16985361933285, Y: 41.387920346247
Afiliació, Adhesió i Certificacions

Es troba adherit a: Arts i Cultura, Senderisme a Catalunya.

Fotos